El somni tecnològic produeix monstres

Tot i que en un primer moment les noves tecnologies eren vistes com una via per canviar el món i fer-lo més igualitari, amb el pas del temps i la implantació de l’anomenada economia de plataformes s’ha pogut veure la precarització laboral i social que aquesta revolució tècnica comporta.

Smart, tech, hub, lab, networking, renting, freelancers, influencers, riders… George Orwell, a la seva novel·la 1984, va crear el concepte de “nova parla”. L’escriptor britànic assenyalava una forma d’utilitzar el llenguatge que eliminava els matisos i que feia que tota crítica desaparegués dels idiomes. Amb la profusió de vocabulari que la revolució tecnològica ha generat, estem davant del mateix exercici: tot el que és tecnològic és lluminós, sense contradiccions, i sovint s’abusa dels conceptes abans citats per no afrontar la realitat més crua. Fins i tot els ajuntaments metropolitans s’han apuntat a aquesta moda i tenen els seus centres d’innovació amb noms llustrosos. Mollet Hub, el Citilab de Cornellà, el 22@, L’H 6.0…

En gran part són espais amb una funcionalitat ambigua, desconnectats de la vida veïnal. El cas del 22@ és paradigmàtic. “Havia de portar progrés i feina al Poblenou, però no tinc cap amic del barri treballant en empreses del 22@. En canvi, en tinc desenes que els han desplaçat laboralment i residencialment”, explica el doctor en Geografia de la UAB Joan Sales.

Més enllà d’això, és cert que les noves tecnologies estan produint avenços. Malauradament, les millores han anat diluint-se i cada cop és més difícil no fixar-se en la cara B de la revolució digital. Una versió on habiten els monstres.

ESTAFA O REVOLUCIÓ?
Corria l’any 2005 quan Steve Jobs va dur a terme el seu famós discurs a la graduació d’Stanford. El creador d’Apple no va parlar de tecnologia en el quart d’hora que va passar a la tarima, però el seu discurs entronca a la perfecció amb la mentalitat de l’era tecnològica que vivim. “El vostre temps és limitat, així que no el malgasteu vivint la vida d’un altre. No deixeu que el soroll de les opinions dels altres ofeguin la vostra veu interior”. Poques vegades s’havia sentit un empresari milionari parlant així: com un clergue. Jobs va fer creure al món que les empreses tecnològiques i els seus líders volien canviar la història i el sector es va impregnar d’aquella música. Tot havia de canviar. Tot el que era vell havia de morir. Va ser així?

“Amb Glovo i Deliveroo, si no treballes 90 hores a la setmana amb prou feines pots aconseguir 1.000 euros mensuals”

L’escriptora de la revista The New Yorker Jia Tolentino afirmava en el seu article La història d’una generació en set estafes que “els ciutadans estan farts del model de negoci d’èxit de l’era milennial, que consisteix a desmantellar estructures socials per extreure beneficis de qualsevol lloc que encara es pugui explotar”. Es referia a l’economia de plataformes generada per empreses com Uber, Airbnb o Amazon. Segons escrivia, totes aquestes companyies funcionen de la mateixa manera: “Mantenen els seus preus artificialment baixos per fer-se amb el mercat, però arribats a aquest punt, els preus pugen i els sous dels que treballen amb aquestes plataformes acaben baixant”. “És un model de negoci basat a esquivar les regulacions, eliminar les proteccions, rebutjar responsabilitats i apropiar-se de la quantitat més gran de diners possible de les mans d’aquells que fan la feina física”, sentenciava Tolentino.

TAXI ‘VS.’ UBER
Semblaria que Taxi Project 2.0 i Tolentino es coneixen perquè les seves anàlisis són similars. Aquesta plataforma va néixer arran de les lluites que els taxistes metropolitans han mantingut amb empreses com Cabify, Uber o FreeNow. “Hem estudiat el que ha passat en altres ciutats com Los Ángeles o San Francisco, on Uber està molt implantat i que són l’exemple que llocs com Madrid podrien seguir”, explica l’integrant del col·lectiu, extaxista i membre d’Élite Taxi Alberto Álvarez. Segons l’estudi que esmenta, els preus de les carreres de taxi en aquestes ciutats pugen bruscament a primera hora i a la mitjanit. A la vegada, en les rutes a l’aeroport que aquestes apps controlen, per norma les tarifes són cinc vegades més cares que les d’un taxi normal. “Els preus són volàtils i els clients no poden preveure quan pagaran pel servei”, diu Álvarez.

Les dues ciutats exemplifiquen el que podria haver passat a la capital catalana. “La lluita dels taxistes i una administració més sensible amb la qüestió han fet que a Barcelona aplicacions com Uber tinguin poc pes”, afirma l’extaxista. “Si als 10.000 taxistes que hi ha s’haguessin afegit 6.000 vehicles més de VTC, hauria passat com a Nova York, que està totalment col·lapsada i ha vist augmentar la contaminació”, critica Álvarez.

Per últim, Álvarez denuncia que aquestes empreses han dut a terme estratègies de baixos preus per fer-se amb tot el mercat. “És el que s’anomena preus predatoris i va en contra de la competència”, argumenta.

RIDERS ‘VS.’ GLOVO
La desregularització del sector del taxi a Barcelona va ser una broma en comparació amb el que va passar en el món dels repartidors. Els taxistes van poder parar el cop, però en el cas dels anomenats riders, durant anys la manca de normativa va ser absoluta.

“L’economia de plataforma es basa a esquivar les regulacions, eliminar les proteccions i rebutjar les responsabilitats”

“A través d’un llenguatge ple de paraules angleses s’hi amaga una explotació digna del segle XIX”, afirma Dani Gutiérrez de Riders x Derechos. Ell va començar a treballar amb Deliveroo i quan el van desconnectar –eufemisme d’acomiadar en el món rider– va repartir per a Glovo.

Al principi estava il·lusionat amb la nova feina, però a poc a poc es va desencantar. Segons explica, durant els primers mesos la quantitat de feina era alta, però a mesura que anava transcorrent el temps l’aplicació cada vegada li’n donava menys. El volum de repartiments el determina un algoritme, és a dir, un programa informàtic al qual, fins que no entri en vigor l’anomenada Llei rider, només hi té accés l’empresa. “L’algoritme és una estafa, ja que t’enganxen perquè treballis molt al principi i després, quan baixa la feina, acabis marxant pel teu propi peu”, diu. “Aquestes empreses volen tenir molt recanvi de treballadors”, afirma Gutiérrez. Per a ell, viure com a rider és insostenible, perquè si no treballes 90 hores setmanals, sense pagar impostos i benzina “amb prou feines arribes als 1.000 euros mensuals”. És per aquest motiu que, en paraules de l’integrant de Riders x Derechos, a l’empresa “li va perfecte” tenir treballadors com el Pujan, un jove de 22 anys d’origen nepalès que va morir atropellat el 25 de maig del 2019 mentre repartia per a Glovo. Ell, com tants altres riders, no tenia papers i llogava un compte de Glovo a una altra persona amb la situació regularitzada a la qual li pagava el 50% del que guanyava. “Es calcula que la meitat dels comptes estan rellogats”, denuncia Gutiérrez.

Amb la nova llei, tots els falsos autònoms de Glovo o Deliveroo passaran a ser treballadors, però segons considera Gutiérrez, “aquestes empreses han fet un negoci milionari saltant-se la llei i ara que han de pagar impostos es troben en una posició avantatjosa”.

CARTERS ‘VS.’ AMAZON
“Des de fa 10 anys la feina s’ha anat precaritzant”, explica el carter i delegat sindical de la CGT Albert Marín. Afegeix que “s’ha produït una espècie d’amazonització de les condicions laborals, sobretot en els centres logístics”. Ell i diversos companys de la regió metropolitana fa mesos que estan portant a terme una lluita per reclamar una millora laboral a Correus. Tot i que Marín creu que no es pot explicar la precarització només per l’arribada d’Amazon, considera que és un factor clau.

“Aquestes empreses han fet un negoci milionari saltant-se la llei i ara es troben en una posició avantatjosa”

“Correus prioritza el repartiment de productes d’Amazon o d’Alibaba… Molts dies ens diuen: ‘Avui només surt paqueteria’”, relata el carter. “No pot ser que es prioritzi un paquet d’Amazon a una carta del metge”, es lamenta. Això acaba produint una sobrecàrrega de feina per als carters. “Un company ha estat suspès un dia de feina i sou per no entregar un paquet d’Amazon”, denuncia.
El de la CGT té clar que Correus, amb una forta implantació territorial, podria competir amb Amazon i no comprèn per què ha arribat a aquesta situació de vassallatge. “S’han imposat les lògiques privades al sector públic”, lamenta. Amb tot, Marín també fa un exercici d’autocrítica: “Com a ciutadà, em costa d’entendre que a algú li vagi la vida rebre un producte en menys de 24 hores”.

LLOGATERS ‘VS.’ AIRBNB
En els anuncis d’Airbnb hi apareixen veïns enumerant els beneficis de llogar habitacions de casa seva amb l’app. Aquesta idea de proximitat que l’empresa intenta vendre està molt allunyada del que a ulls de Rodrigo Martínez, portaveu del Sindicat de Llogateres, passa de debò. “Les dades demostren que la meitat dels pisos pujats a la plataforma estan en mans de 300 propietaris que no ho fan per completar el sou”. Així mateix, diversos estudis indiquen que el problema dels preus dels pisos a l’àrea metropolitana està directament relacionat amb l’aparició d’aquesta empresa. “L’activitat d’Airbnb fa que els lloguers i la compra pugin de preu”, sentencia Martínez.

Es pot vendre amb molts noms, però en realitat aquestes empreses, sota l’aura tecnològica, fan el mateix de sempre. No són riders sinó repartidors, no són freelancers sinó treballadors autònoms, no és renting sinó lloguer, no són apps sinó empreses. Coses de tota la vida.

Tecnoguanyadors

No per a tothom l’arribada del món tecnològic ha suposat una xacra. La Marta treballava en un coworking al barri barceloní de Gràcia quan va arribar la pandèmia. La seva feina com a consultora en una empresa que col·labora amb ONGs i institucions internacionals està ben remunerada i les condicions laborals són immillorables. “El dia del teu aniversari pots fer festa i quan vaig tenir la criatura em van donar tota mena de facilitats”, explica.

Físicament, la companyia no té seu. Bé, la seu és allà on hi hagi una connexió a internet suficientment bona per fer les reunions online.

Després del confinament, ella i la seva parella van decidir canviar els seus plans de vida. Amb el nen acabat de néixer van traslladar-se a les Illes Balears a finals d’abril per així poder estar més tranquils. El canvi va ser possible pel tipus de feina que la Marta té. Un botiguer o un repartidor no pot ni plantejar-s’ho.

Són les noves elits intel·lectuals que Alessandro Baricco defineix al seu llibre The Game. Persones que han entès millor que ningú el món nou que arriba.

Tot i això, en aquest cas també hi ha una cara B. Les noves elits que van néixer amb figures com el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, o el de Google, Larry Page, no deixen de ser un recanvi generacional del poder tradicional. Homes blancs de mitjana edat que no han construït un món més just tal com prometien. El cas de Zuckerberg és clar: la seva xarxa social, que es venia com l’eina per trencar barreres entre persones, s’ha acabat convertint en una plataforma que aprofundeix l’escletxa entre els que pensen de maneres diferents i ha estat utilitzada per règims totalitaris com el de Myanmar.

A Catalunya, l’exemple d’Òscar Pierre, el fundador de Glovo, explica a la perfecció com són aquestes noves elits. El jove, que voreja la trentena, presumeix de fer de repartidor almenys un dia al mes. Amb tot, en cap cas ha assumit els desajustos que el seu model de negoci genera. “El que cobren els riders és més que correcte”, ha afirmat l’empresari en diverses entrevistes. En d’altres ha assegurat que els sindicats volen que tothom tingui un contracte laboral perquè així fan negoci. A més, Pierre, fill d’una família amb diners, també exemplifica la nova ètica dels gurús tecnològics: “Treballa mentre altres dormen i viu el que altres somien”, proclama.