El Raval està delimitat per la Rambla, el Paral·lel, les rondes de Sant Pere i de Sant Antoni i el carrer Pelai. Foto: Ajuntament
Baixant per una Rambla gairebé monopolitzada pel turisme, els barcelonins que giren a mà dreta i s’endinsen al Raval són minoria. En l’imaginari col·lectiu, hi ha estigmes que pesen: un barri insegur, sobretot quan cau la nit, on de vegades hi ha baralles i tràfic de drogues. Però aquesta imatge, que en part és fruit de l’estigmatització, no és el que únicament defineix el Raval. Hi ha problemes, sí, però també hi ha oportunitats. La multiculturalitat, la diversitat, la unió veïnal, la solidaritat o els moviments socials són alguns dels seus trets diferencials.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona va presentar fa pocs mesos el Pacte per Ciutat Vella, un projecte que, a deu anys vista, vol transformar el districte. I el Raval és una peça central de la iniciativa. Caldrà veure si aquesta ambiciosa transformació dona resultats i aconsegueix interpel·lar totes les realitats del barri: des dels veïns fins als comerciants, passant per les entitats i les associacions. Mentrestant, el Línia Ciutat Vella ha parlat amb alguns d’aquests actors per fer un retrat de l’estat actual del Raval i per analitzar cap a on pot anar en els pròxims anys.
Passat obrer i bohemi
Per saber cap a on anem, hem de saber d’on venim. Així ho assegura l’historiador Ferran Aisa, autor, conjuntament amb Mei Vidal, del llibre El Raval, un espai al marge, que explica que és important tenir en compte el passat del barri des del segle XVIII i XIX en endavant. Va ser llavors quan s’hi van instal·lar les primeres fàbriques i quan el Raval, que fins aleshores era horts i camps, es va convertir en un dels epicentres de la revolució industrial.
Segons detalla Aisa, “amb la massificació de fàbriques, s’urbanitza el barri amb pisos grans per a la burgesia i de pocs metres per als obrers, que pateixen les conseqüències de l’amuntegament i la falta d’higiene. Era, sobretot, gent arribada d’altres llocs per la demanda de mà d’obra”. Aquesta gent, afegeix l’historiador, “venia de Barcelona, d’altres punts de Catalunya i de l’Aragó i, posteriorment, sobretot durant el franquisme, d’arreu d’Espanya. I la falta d’habitatges feia que moltes famílies visquessin rellogant”. “Després, al llarg d’aquest segle, la migració ha arribat de països llunyans, mentre els fills dels espanyols migrats als anys 50 o 60 han anat buscant casa a fora”, relata.
A mitjans del segle passat, tota aquesta convulsió social va derivar en la bohèmia, “amb l’aparició de nuclis de prostitució, cabarets i altres espais de divertiment”, continua Aisa. Tot plegat ha fet que el Raval hagi viscut “gairebé sempre amb el fil de la inseguretat, amb la pobresa i fins i tot amb la misèria lligades al barri”. Aquesta inseguretat va augmentar especialment als anys 50 i 60 quan “les borratxeres contínues, les baralles i els robatoris van començar a estar a l’ordre del dia”, recorda l’historiador. “Posteriorment, als anys 80 va aparèixer la droga amb força, i aleshores eren molt habituals els atracaments dels yonkis que pul·lulaven pels carrers. Llavors és quan el Raval es va fer més perillós”, conclou Aisa.
Habitatge, neteja i seguretat
En l’actualitat, el Raval encara arrossega alguns d’aquests grans problemes històrics. Començant per un dels temes que més preocupa el veïnat: el de l’habitatge. Àngel Cordero, membre de la Xarxa Veïnal Raval i portaveu de la plataforma Acció Raval, assegura que “els preus dels pisos estan destruint-ho tot, en un context d’augment de la gentrificació”. “Cada vegada som menys els que ens podem permetre viure al barri”, lamenta.
De la mateixa manera, Ivan Pera, comissionat del Pacte per Ciutat Vella, reconeix la problemàtica i assegura que l’Ajuntament treballa per tenir habitatges “accessibles i assequibles, però amb el desavantatge que al Raval no hi ha gaire possibilitat de tenir solars”. “Toca fer molta rehabilitació”, assegura.
Als 80 va aparèixer la droga amb força i va ser quan el Raval es va fer més perillós, diu Aisa
En aquest context, el sensellarisme és una dura realitat, amb la previsió que vagi a l’alça per la crisi de l’habitatge. “No és fàcil, perquè és un dels temes que preocupa i angoixa més el veïnat, ja que genera situacions de convivència molt complicades”, admet Pera.
Més enllà de l’habitatge, la neteja i la gestió dels residus és un altre dels temes que desperta més queixes. “Al 2016 ja protestàvem per això i al 2025 ho continuem fent, sobretot en determinades zones del barri”, exemplifica Cordero. Segons ell, “és un problema crònic i multifactorial, ja que falla tant el comportament de la gent com les infraestructures i el Pla Endreça”.
En aquest sentit, Pera reconeix que “en alguns punts s’acumula més brutícia, però no perquè no es netegi. Té més a veure amb l’incivisme”. “Més enllà d’aquests punts, crec que el Raval està net. La pressió que estem fent s’està notant”, defensa. També ho veu així Jordi Bordas, gerent de l’Eix Comercial del Raval, que diu que “s’ha millorat molt en aquest sentit”. “Amb tot, encara hi ha molta feina a fer, perquè la sensació és que el Raval fa sis anys que no es dutxa”, afegeix.
La inseguretat és una altra de les grans problemàtiques, malgrat que tant veïns com comerciants coincideixen en la millora que hi ha hagut en aquesta línia. “Des del setembre s’ha potenciat molt la presència policial. S’està notant moltíssim i tothom n’està molt content”, valora Bordas. Preguntat per aquesta qüestió, Pera afirma que “el Raval té problemes amb el narcotràfic, amb els furts i amb les ocupacions delictives”. “Però són tres problemes que estan molt identificats i en els quals s’està treballant molt a fons”, concreta. Cordero, per la seva banda, també hi veu una millora “perquè s’ha posat molta policia”.
Pel que fa a altres problemàtiques, el mateix Cordero parla de la necessitat de fer un “pla de xoc a nivell educatiu per la manca d’inversió, d’infraestructures i per la gran segregació escolar que hi ha al barri”. També demana millorar la sanitat “amb serveis i infraestructures de qualitat”.
La manca de solars dificulta la construcció dels pisos assequibles que reclamen els veïns
Mentrestant, Bordas lamenta que, a nivell comercial, “no es cobreixen les necessitats dels veïns del barri, perquè el poc comerç que hi ha està pensat per als guiris”. “Al final, són el gran gruix de compradors i els que passen més temps al barri, perquè la gent local o no ve al Raval pels prejudicis o no compra en els pocs establiments històrics que queden”, diu.
“Palanca de canvi”
A l’altra cara de la moneda hi ha els aspectes positius que caracteritzen el barri. En primer lloc, al Raval hi ha un teixit social fort i organitzat, amb projectes pensats per fer xarxa i millorar la vida dels veïns. Segons Cordero, aquesta unió veïnal es deu al passat del barri, “sempre lligat a l’anarquisme i a la lluita veïnal i de classes”. “Històricament, hem estat un lloc rebel i combatiu, que lluita pels seus drets i que no es conforma. Per això hi ha aquest sentiment d’unió”, apunta, coincidint amb l’opinió de Pera, que assegura que “hi ha molt sentit de la solidaritat i fraternitat”.
Precisament, fruit d’aquesta unió també neixen nombrosos projectes artístics, culturals i socials potents que situen el Raval com un referent en aquest sentit. Entre altres, s’han tirat –i es continuen tirant– endavant iniciatives premiades relacionades amb l’art urbà, la música o el cine, i també altres propostes que tenen a veure amb l’ocupació laboral, l’educació, la tradició o la llengua.
A més, el Raval també té una “gran riquesa cultural”, considera Cordero, per la multiculturalitat que hi predomina. “És l’ADN del barri i té molt valor. És claríssim que és una altra de les oportunitats. A diferència d’altres llocs on potser es veu com una amenaça, aquí es veu com una fortalesa”, celebra Pera.
Malauradament, però, aquestes fortaleses acostumen a no veure’s, com si fossin escombrades sota la catifa de les problemàtiques. “Per aquest motiu, una de les línies del Pacte és crear un pla de comunicació que serveixi per demostrar tot el que fa la gent que està compromesa amb el Raval”, explica el comissionat.
Projectes clau
Parlar del Raval també implica fer un retrat dels projectes importants que estan en marxa. Un dels més destacats –i polèmics en la mateixa mesura– és el de l’ampliació del MACBA, que contempla un nou edifici de 2.500 metres quadrats a la plaça dels Àngels.
D’una banda, la plataforma veïnal NO a l’ampliació del MACBA i Cordero lamenten que “es perdran 1.000 metres quadrats d’espai públic per satisfer interessos de les elits culturals i econòmiques, en un barri on precisament falta espai públic”. Per la seva banda, Pera defensa que “el que s’està fent és el que es va acordar: que el nou CAP Raval Nord aniria a la capella de la Misericòrdia, a la plaça dels Àngels, i que l’ampliació del MACBA aniria on s’està fent”. Sigui com sigui, Cordero assegura que els veïns se senten “enganyats”. “El CAP és una molt bona notícia i una victòria veïnal, però ha tingut un preu que és l’ampliació del MACBA”, opina.
L’Ajuntament vol que la plaça de la Gardunya sigui un dels nous epicentres del barri
Un altre gran projecte damunt la taula és el de l’Antic Hospital de la Santa Creu, després que a finals de gener es desallotgés l’Antiga Massana. Ara, l’Ajuntament el vol convertir en un “gran pulmó cultural”, explica Pera. Amb tot, el portaveu d’Acció Raval creu que el que es necessita són “equipaments de barri, no de ciutat”, i critica “tant la manera com s’ha fet tot plegat com la pèrdua de les activitats que s’estaven fent a l’Antiga Massana i que eren beneficioses per al barri, com l’escoleta popular”. “A més, també s’han perdut els espais que s’oferien als veïns davant la manca d’equipaments”, enumera.
“Recuperar l’equilibri”
Mirant el futur a deu anys vista, el Raval ha de ser un barri, segons Pera, “que hagi recuperat l’espai públic, on la gent pugui viure tranquil·la, en convivència, amb seguretat, amb més comerç de proximitat i de ciutat. Un espai que, tot i que tingui els seus conflictes i amb reptes que potser no haurem solucionat, torni a ser dels veïns i dels barcelonins”, descriu.
De la mateixa manera, Bordas es mostra positiu i esperançat amb el futur. “D’una banda, vull pensar que hi haurà més unió entre comerciants i veïns, perquè ens adonarem que l’única manera d’avançar és salvant-nos entre nosaltres”, afirma. “I, de l’altra, vull creure que la gent es traurà els prejudicis i s’atrevirà a venir, perquè som un barri bo i que té de tot”, afegeix.
Davant d’aquesta mirada al futur, l’únic que es mostra menys esperançat és Cordero, en veure el Pacte per Ciutat Vella “amb desconfiança” i com “una cortina de fum”. “Fins ara estan fent una diagnosi poc clara, sense profunditzar en res i sense tenir en compte moltes coses. No crec que els problemes millorin des de la base, que és on s’ha d’actuar”, conclou.
