Una treballadora social de l’Equip EMMA

Una treballadora social de l’Equip EMMA de l’Hospital Vall d’Hebron amb el dibuix d’una víctima de violència sexual infantil. Foto: Laura Rodríguez/ACN

Ni patatona, ni tita ni cap altre eufemisme. Vulva, penis, cul i pits. Saber el nom real de les parts íntimes i atrevir-se a parlar-ne sense embuts des de ben petits pot ser clau a l’hora de prevenir o posar fre a un cas de violència sexual a menors.

Ho subratllen des de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència de l’Hospital Vall d’Hebron, coneguda com a Equip EMMA. I ho comparteix la doctora Alba Martínez, metgessa de família d’un centre d’atenció primària barceloní i impulsora d’un projecte d’educació sexual a través del joc, Sexit. “L’educació afectivosexual ha de començar a l’etapa d’infantil. Si comencem a l’adolescència, ja fem molt tard”, afirma.

Cal recordar que, segons el Consell d’Europa, un de cada cinc nens, nenes i adolescents ha patit algun tipus de violència sexual. En aquest sentit, Martínez destaca la importància de donar eines als infants perquè sàpiguen verbalitzar què passa i manifestar que no els agrada. És la manera d’empoderar-los. Això pot facilitar que ho expliquin a algun adult de confiança que pugui aturar i denunciar la situació, i fins i tot pot tenir un efecte dissuasiu per a l’agressor.

Aquests agressors, per cert, tenen un perfil molt clar: en el 96% dels casos són homes i la meitat de les vegades són del nucli familiar de la víctima. És l’esfereïdora radiografia que deixa el segon any de funcionament de l’Equip EMMA. Pel que fa a les víctimes, la majoria de pacients que atén aquesta unitat de la Vall d’Hebron, un 87%, són nenes o noies adolescents, i el perfil més habitual és una noia de 13 anys.

Menors agressors

Un terç dels agressors sexuals dels 341 pacients atesos en l’últim any per l’Equip EMMA eren també menors d’edat. Aquesta és una de les dades més alarmants que ha deixat l’últim balanç de la unitat. En aquest aspecte, hi torna a jugar un paper molt important l’educació sexual o, més aviat, la seva escassetat a escoles i instituts.

El Consell d’Europa alerta que 1 de cada 5 nens i adolescents ha patit violència sexual

David Garcia és dinamitzador d’un dels Punts InfoJOVE (PIJ) de Barcelona i fa sessions sobre sexualitat i gènere a instituts de la ciutat. Allà constata de primera mà que, quan arriben a l’ESO, els alumnes ja estan “contaminats” i tenen “referents molt marcats”, de manera que “ja és massa tard per fer prevenció”.

Això es nota en la forma de relacionar-se que tenen els nois amb les noies i també entre ells mateixos. A l’hora del pati, per exemple, és habitual sentir paraules com maricón en boca dels nois que “reprodueixen els rols de gènere de la masculinitat hegemònica”. Són precisament aquests els qui sovint responen amb un “no em ratllis amb aquest tema” quan se’ls intenta parlar de qualsevol qüestió relacionada amb el feminisme.

Per a Garcia, molt sovint els adolescents repeteixen els discursos de famosos que tenen idealitzats, com ara influencers o streamers. Alerta que aquestes actituds detectades als instituts, que sovint passen desapercebudes o s’entenen com a “coses d’adolescents”, són la punta de l’iceberg de la violència masclista i poden derivar en coses pitjors.

Que no els eduqui el porno

La concepció equivocada que tenen moltes famílies de l’educació sexual fa que es posin les mans al cap si se’ls planteja impartir-la a infantil i primària.

La doctora Martínez recorda que els nens comencen a veure porno a 5è de primària

Però passen per alt dades com que els nens comencen a consumir pornografia a 5è (amb 10 o 11 anys), tal com recorda la doctora Martínez. “Per tant, si no fas educació afectivosexual, estàs cedint aquest espai al porno”, lamenta. I què els ensenya el porno mainstream al qual tenen accés? “Models masclistes, pràctiques agressives, cossos i situacions allunyats de la realitat…”, detalla la metgessa.

Per això, en comptes de veure l’educació sexual com una amenaça, les famílies l’haurien de percebre com a aliada i els professors, segons Martínez, l’haurien d’incorporar a la seva formació. Defensa que, adaptant-la a cada etapa educativa, hauria d’estar present en tots els cursos escolars de forma “transversal”. Perquè l’educació sexual sí que és –i ha de ser– cosa de nens.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram