Foto: Freepik
Associem les al·lèrgies a la primavera, però la tardor també en provoca unes quantes. Sobretot a conseqüència de l’augment de les concentracions d’àcars en la pols domèstica. Allò que coneixem popularment com al·lèrgia a la pols no és altra cosa que una reacció als àcars, uns aràcnids mil·limètrics que s’alimenten de la pols i de les restes de pell humana que es queden retingudes en coixins, llençols o sofàs. Les restes dels seus àpats són les que provoquen als humans esternuts, moqueig, congestió nasal, llagrimeig i envermelliment dels ulls. Però la cosa es pot complicar i derivar en asma i sensació d’ofec, especialment en el cas dels infants.
El problema és que la tardor és el caldo de cultiu perfecte per als àcars, especialment amb el clima mediterrani. Els nivells de concentració a les llars poden arribar a duplicar-se o fins i tot a triplicar-se, en comparació amb els mesos d’estiu, per culpa de l’increment de la humitat. A més, les recents temperatures tan altes, pròpies de finals d’estiu, afavoreixen la reproducció dels àcars, cosa que els multiplica encara més. L’única opció, a banda de la immunoteràpia, és mantenir-los a ratlla.
