Xavi Molist, en un partit de la UE Sant Andreu. Foto: Judit Andreu/UESA
Hi ha persones que inspiren confiança i multipliquen la seguretat de la resta predicant amb l’exemple amb fets i paraules. Saben generar ambients molt sans. Metòdic, proper i enamorat dels reptes, Xavi Molist (Girona, 1977) va acceptar un desafiament complicat el passat 28 de febrer. Quan va signar el seu contracte com a nou tècnic de la UE Sant Andreu fins a final de temporada amb opció a una altra, sabia que en només 399 dies (un any, un mes i tres dies) el club havia tingut fins a quatre entrenadors més: Mikel Azparren, Sergi Pujol (l’entrenador de porters com a interí), Cristian Garcia i David Almazán.
Molist no tenia marge d’error. Si volia classificar l’equip per al play-off d’ascens a Segona RFEF, el seu rendiment havia de ser immediat, i així va ser, amb quatre victòries consecutives (CF Peralada, CE l’Hospitalet, UE Sants i UE Vilassar de Mar). Des del principi, com va explicar a Xala!, va voler transmetre “tranquil·litat” en el sentit més ampli als seus jugadors: l’objectiu era que estiguessin tranquils amb el treball durant la setmana i en els partits, i que tinguessin clars els conceptes per “competir, competir i competir”.
Sis triomfs
El mètode està sent un èxit: des que el gironí dirigeix la UESA és el segon millor equip del grup cinquè de la Tercera Divisió RFEF amb sis victòries, l’última per 2-0 contra la UE Figueres l’1 de maig, i dues derrotes, i 11 gols a favor i només 4 en contra. Tan sols el CE Manresa, el líder que ja ha pujat de categoria, té millors números en aquest temps amb dos punts més.
Una remuntada que ha fet que la UE Sant Andreu hagi assolit la cinquena posició, l’última que donava accés al playoff d’ascens i pensi ja en el partit de la primera eliminatòria, el 7 de maig a Can Rosés (Rubí) contra la UE Olot, el segon classificat. No hi hauria tanda de penals i la UESA està obligada a guanyar el partit perquè preval la posició durant el curs.
Els reptes
Si l’equip supera la primera prova, s’enfrontaria el diumenge 15 de maig, de nou a Can Rosés, al vencedor del CP San Cristóbal-Girona B. També hauria de guanyar el partit per arribar a la tercera eliminatòria, que encara no té seu oficial i que jugaria ja contra un equip que no sigui del seu grup. Si aquest també hagués quedat cinquè en la seva Lliga, l’ascens sí que es podria decidir en la tanda de penals. Condicionants que no condicionen a Molist, que només pensa a continuar treballant i millorant perquè el seu grup faci més passos endavant i ascendeixi. Gaudeix amb els reptes. Es nota que realment són el seu oxigen.
