Foto cedida
Gotland sembla un paradís silenciós. “A l’estiu és una illa increïble i a l’hivern, un conte de Nadal. S’hi respira bàsquet”, descriu, orgullós, Xavi Hernández (Barcelona, 1989), entrenador del Visby Ladies, de la SBL, la Lliga femenina sueca. Exjugador del Joventut Badalona i del SESE, i advocat, Hernández transmet amor pur pel bàsquet.
Cada cop hi ha més entrenadors catalans dirigint equips d’arreu del món. Fa una bona temporada que estàs a Suècia…
Dos anys i mig, i en fa dos que vaig començar a l’IK Eos, de Lund, a menys d’una hora de Copenhague, capital de Dinamarca. Després de l’experiència, que va ser molt bona, vaig col·laborar amb la federació i altres equips, entre ells el Visby Ladies. Van quedar satisfets i la temporada passada van apostar perquè fos l’entrenador l’últim mes de competició. Vam guanyar quatre dels cinc partits, en un any que havia estat molt difícil, i el club va voler que continués aquest curs.
I les coses, de moment, us van molt bé.
Som segones, amb un balanç d’onze victòries i cinc derrotes. Per posar-te en context: és el millor inici en els últims 16 anys per a un club que fa temps que no es classifica per a les eliminatòries per al títol. Van guanyar la Lliga la temporada 2004-2005 i al pavelló, un dels millors del país, hi ha una bandera que recorda la fita.
Quin és el rival històric del Visby Ladies?
El Lulea Basket, precisament el rival a qui van guanyar aquella Lliga. És l’adversari a batre: té jugadores molt bones de la selecció i podria jugar l’Eurocup tranquil·lament. Han guanyat els 14 partits que han pogut jugar [han hagut d’ajornar la resta i han fet 491 punts més dels que han rebut, una bogeria].
Tenies molt clar que volies fitxar Regina Aguilar, excapitana del Barça CBS?
Molt. Perquè la Regi és una base directora amb qui sabia que m’entendria i que seria la meva prolongació a pista. És inesgotable, sempre vol saber més i més, i té caràcter i lideratge. Està jugant molt bé.
Valores més el bàsquet ara que t’hi pots dedicar professionalment i disposes de més recursos?
L’aprecio i el respecto més. Cada cop valoro i gaudeixo més de la feinada que hi ha darrere de cada partit: entrenaments, estadístiques, tecnificació… És una meravella poder disposar del pavelló quan el necessites, per exemple.
“Els suecs i les sueques m’han transmès la seva forma de veure el món amb més tranquil·litat”
Suècia té cultura esportiva?
Sí. És més: utilitzen l’esport com a vehicle d’inclusió social.
Deu ser un públic molt sa.
És de 10. Molt respectuós. Hi ha pistes una mica més calentes, però és un altre món. Tant a la lliga femenina com a la masculina hi ha entrenadors del sud d’Europa, de Grècia o Espanya. Els sobta si potser mous els braços i riuen perquè et coneixien i saben que ho fas per la passió que tens.
No cal ser molt expressiu per transmetre passió.
Exacte. És una de les coses que he après. Hi ha un punt en què la passió et pot arribar a controlar a tu, i has de ser tu qui la controli a ella. A vegades els sentiments et poden portar a prendre decisions en un partit, i no t’ho pots permetre. Ets el líder i saps que les jugadores veuen tot el que fas a la banqueta: si les aplaudeixes, si les esbronques o les corregeixes… Amb una mirada i sense moure’t pots mostrar la teva passió.
Ara ets més apassionat?
Molt més! I és una passió més racional. Els suecs i les sueques m’han transmès la seva forma de ser i veure les coses amb més tranquil·litat.
T’impacta molt el contrast quan tornes a Barcelona?
Abans em queixava del ritme i del trànsit, i mai, però mai, m’aturava i observava la Sagrada Família. L’estiu passat la meva parella, que és sueca, i jo l’hi vam dedicar dos dies. Vaig redescobrir Barcelona, passejant per indrets que coneixia i per altres que no. Quan torno, tinc moments de qualitat amb la família, les amistats i la ciutat.
Ets del barri de Sant Martí.
El meu últim equip abans de marxar a Suècia va ser el CB Grup Barna. Eloy Acedo, per exemple, està fent una gran feina amb el sènior femení. M’han parlat molt bé d’ell. Quan torno al barri, compro el pa a la fornera del costat de casa i vaig al barber de tota la vida. M’encanten aquests petits detalls. El barri està preciós, cada cop més, i és molt més segur que quan era petit. Sant Martí és i serà sempre casa meva.
