Foto: Javier Verbo
“La voluntat de l’àvia Jerónima era que escampéssim les seves cendres pel Tibidabo, un lloc molt especial per a ella. Quan vaig fitxar pel Lima Horta Bàsquet, vaig al·lucinar perquè quan arribes al Virolai es veu el Tibidabo en primer pla”, recorda Vane Verbo (Granollers, 1994), capitana del conjunt hortenc, de LF Challenge.
M’has posat la pell de gallina, Vane. Entenc que tenies molta connexió amb la teva àvia. La sents a prop?
Moltíssim. Des del primer dia vaig sentir que vindria a veure’m jugar i em donaria sort. Segur que m’ajuda a ficar algun triple. Sortia a correcuita del col·legi per a anar a l’entrenament, però la iaia em feia passar per casa seva perquè m’havia preparat una bosseta amb el berenar: un entrepà i una fruita, i alguna sorpresa extra, com cromos, un ou Kinder…
Ser detallista et ve de família!
La Jerónima ho era molt més que jo! Qui més m’ho ha inculcat ha estat el meu pare, el Javier, que és així.
Una capitana ha de ser detallista?
I també observadora. Quan arribo a l’entrenament, miro als ulls de cada companya per saber si estan bé. Si no és el cas, parlo amb qui sigui després o, com a mínim, li escric un WhatsApp. Una capitana ha de ser un suport constant.
És difícil trobar una banqueta tan divertida i implicada com la del Lima Horta Bàsquet. Canvien algunes jugadores, però es manté l’essència.
Som un equip molt unit i empàtic que passa moltes hores junt. Vam estar a punt de celebrar l’aniversari de la Tutu [Paula Tutusaus], que va ser el passat 18 de desembre. El 17 vam anar a sopar i el 19 al final no vam fer res perquè vam acabar tard el partit contra el Barça CBS i estàvem esgotades. “Fitxo bones persones”, sol repetir el nostre entrenador. El Sergio Manzano té el do d’asseure’s amb algú i ja saber com és. Afavorim que les noves se sentin bé i s’integrin de pressa al grup. Quan va arribar, la Marina Vallès era molt introvertida i des que vam muntar activitats d’equip és una altra!
Com ajudeu la Nora Galve i la Lucía Moreno, lesionades de llarga durada?
Són dues persones i jugadores increïbles que sempre estan al peu del canó, no fallen als seus entrenaments, ens ajuden moltíssim… Estem per al que necessitin.
Cap jugadora porta més temporades al primer equip que tu.
És el meu vuitè curs. El Lima Horta Bàsquet és casa meva, el club que va apostar per mi per a pujar a Lliga Femenina 2. Ho vam aconseguir i a partir d’allà no hem deixat de créixer.
“Necessito entendre les coses i empatitzar molt amb la gent, i m’agrada el bon rotllo”
“És la companya d’equip i capitana que qualsevol voldria: detallista, atenta, pacient, i calmada, però amb caràcter”, et retrata Eli Soriano.
Necessito entendre les coses i empatitzar molt amb la gent. M’agrada el bon rotllo i la broma, i soc la primera que em ric de mi mateixa. Intento ser una capitana accessible amb qui sempre es pot parlar. Potser volen comentar-li alguna cosa al Sergio i em demanen consell per a fer-ho o prefereixen que parli jo amb ell. Saben que poden comptar amb mi per al que necessitin.
Adaptes el missatge quan li expliques a en Sergio Manzano?
Sense modificar-lo i conservant-ne l’essència. He estat afortunada perquè des que soc capitana no hem tingut cap gran problema. Quan m’arriba l’assumpte, penso: “Perfecte, Vane, com i quan li diràs al Sergio?”.
Entenc que no tot se li pot explicar…
És clar! Hi ha detalls que no surten de mi. [Riu]. Només es tracta que tothom estigui a gust i tranquil.
Vas tenir alguna capitana que et canviés la mirada i t’ajudés a ser-ho en un futur?
Soc molt de collita pròpia… Recordo a Marta Cuartero en el meu primer any de sènior, al Bàsquet Femení Sant Adrià i a Copa Catalunya. Jo era la júnior que pujava i el pollet de la Marta: estava sota la seva ala. La seva protecció va ser d’ensenyança inflexible. “Això és el sènior. És el que et trobaràs”, em deia. Em tenia molt ficada en l’equip.
Tu també tens pollets?
Sí! [Riem]. M’agrada cuidar les joves. Fa dies vaig felicitar les júnior Preferent pel seu ascens a Preferent A. Quan pugen amb nosaltres, les tranquil·litzo perquè no estiguin tan tensades i se centrin a obrir els ulls, escoltar i aprendre molt.
Sempre atenta a tot i a tothom…
Moltes vegades em concentro molt en la resta i m’oblido de mi, però tinc la gran sort que si tinc mala cara, algú em pregunta sempre què em passa.
