Toni Carrillo

Toni Carrillo, ajupit, durant un partit. Foto: Mireia Sanz/Cerdanyola FC

Quan Toni Carrillo (Barcelona, 1970) parla, és com si ho fes l’escut del Cerdanyola CF. Hi va aterrar l’estiu de 2008 de la mà del president Felipe López i acaba de completar la seva 14a temporada com a entrenador del primer equip. El seu discurs és directe i sincer, sense excuses ni filtres. “No es pot demanar més als jugadors. Durant molts partits no n’hem tingut prou jugant al 100%. Hem patit fins a sis lesions greus, cinc d’elles de genoll. Un contrast amb l’any passat, on no en vam tenir cap i tot sortia genial”, li confessava a Jordi Cervantes, d’En Joc, de La Xarxa, mentre l’equip tornava a casa en autocar.

Hores abans, el Cerdanyola FC havia perdut la seva plaça a Segona Divisió RFEF després de caure 1-3 contra la Gimnástica Segoviana CF al Nuevo Pepico Amat d’Elda (Alacant). Qui revisi la classificació a la Federació Catalana de Futbol, veurà que l’equip, debutant a la categoria, va tenir un inici de curs meravellós amb tres victòries en els primers cinc partits o sis triomfs en 11 jornades. També que no va vèncer durant 11 cites seguides, entre l’última de la primera volta i la 10a (sis empats i cinc derrotes) o que va arribar a la darrera jornada amb 0 punts de 12 possibles. Els números, sempre tan freds, no visibilitzen detalls clau que expliquen gran part de la realitat d’un grup. Els seus contextos.

Una ratxa irrepetible

Al tècnic barceloní li agrada fer una anàlisi profunda, molt detallada: “Vam fer una primera volta fantàstica guanyant vuit partits seguits a casa, una ratxa que no tornarem a repetir a cap categoria. Hem intentat competir al màxim contra rivals que al gener podien fitxar quatre o cinc jugadors. Nosaltres vam incorporar-ne dos, i un, en Carlos Cano, es va trencar el lligament anterior”.

Carrillo se sent molt orgullós del creixement de la massa social: fins a 250 persones es van desplaçar a Elda per donar suport l’equip. “Fa tres anys no hi havia aquesta assistència quan jugàvem a Fontetes. Per a molta gent avui [pel passat 22 de maig] ha estat un dia trist. Per a mi, que fa molt temps que soc al món del futbol, és una jornada d’orgull per a una entitat amb només 16 anys d’història que està disputant categories molt per sobre del que ens pensàvem. La temporada no és de 10 perquè hem baixat. Així que és de notable”.

Per a Carrillo aquest curs ha de significar un abans i un després per la consolidació del club, i que la seva categoria mínima ha de ser la Tercera Divisió RFEF, on jugarà la pròxima temporada. Serà amb ell a la banqueta? “Encara no ho hem valorat, però sembla que es doni per fet. Quan arriba el desembre, sempre parlem amb el presi de l’any següent. Aquí estic molt a gust i ells ho estan amb mi. Malgrat que no hàgim anunciat la renovació, el club vol que em quedi i jo sé que millor que aquí no estaré enlloc”, avança, il·lusionat.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram