Foto: Álex Gallardo
Cinc dels membres de The B-Sides BCN arriben a un buc d’assaig de La Nau, al Poblenou. Són Ignasi Doy (guitarrista i veus), Alicia Sastre (vocalista), Manu Sitges (bateria) Enric Ortega (teclista) i Toni Gimeno (baixista i vocalista). Són els responsables de la nova versió de l’himne del CE l’Hospitalet. La meitat són de Sarrià.
Sincerament, crec que heu aconseguit conservar l’essència de l’original i afegir-ne un to molt actual.
IGNASI: T’ho agraïm. Hem intentat ser molt fidels a l’himne de l’Hospi i donar-li un punt roquer i modern. Va ser un encàrrec directe del club perquè alguns directius sabien que fem versions. Hi hem posat tota la nostra ànima i cor, i hem fet nostra la cançó. Aquest és l’únic camí.
El passat 13 de febrer va sonar per primera vegada a l’Estadi municipal. Com vau viure el moment?
IGNASI: Ens va emocionar molt veure l’himne al marcador. Quan vam pujar a la grada, abans que comencés el partit contra l’EE Guineueta (2-0), se’ns va posar la pell de gallina.
MANU: La reacció del públic va ser molt ràpida i molt bona. Tothom cantava i animava. Quin descans i quin orgull!
MANU: I no us oblideu que també el van posar al final del matx, i molta gent el va tornar a cantar. Va ser increïble.
ALICIA: Reconec que fa certa por sentir-te responsable de canviar un símbol d’una entitat esportiva… I veure que agrada… És indescriptible!
ENRIC: Màgic! Hi ha cançons que funcionen i encaixen en el nostre to, i és el cas de l’himne de l’Hospi. Es nota.
Ja formeu part de la memòria del CE l’Hospitalet.
IGNASI: És el nostre petit gra de sorra perquè l’afició connecti i doni encara més suport a l’equip. Tanco els ulls i m’imagino escoltant l’himne abans i després d’un partit de play-off d’ascens i ostres… Pel club i la ciutat, crec que l’Hospi hauria d’arribar, com a mínim, a Segona Divisió. Tant de bo passi. En el meu cas, soc soci des de fa dos anys.
TONI GIMENO: Quan estudiava tenia companys i companyes de l’Hospitalet i li tinc afecte a la ciutat. Versionar l’himne del club m’ha fet molta il·lusió.
IGNASI: Així com l’Enric, l’Alicia i jo som molt futbolers, tu ets un gran baixista, però no sé què faries amb la pilota als peus…
“Pel club i la ciutat, crec que l’Hospi hauria d’arribar, com a mínim, a Segona Divisió”
Home, es pot estimar molt el futbol i no fer cap meravella amb la bimba.
IGNASI: En aquest cas crec que les habilitats d’en Toni Gimeno amb la pilota són més grans que l’afició que té pel futbol. N’estic totalment convençut!
TONI GIMENO: [Riu]. Amb l’himne hi ha un abans i un després. A les persones que no estem gaire vinculades a aquest esport ens costa veure-hi la festa i el ritual d’anar al camp o reunir-te amb amistats per veure un partit. Pot ser semblant a la música, que també és una celebració.
ENRIC: No hi ha millor regal que veure gaudir el públic amb la teva música.
La música és la melodia de la solidaritat?
ALICIA: I tant! És la melodia de la vida i a mi me la salva.
TONI: La música uneix persones molt diferents, amb gustos o caràcters que no tenen res a veure. Els fa compartir aquell moment.
IGNASI: De fet, els B-Sides fem dos o tres concerts solidaris cada any. El pròxim dissabte 14 de maig serà a les Convivències de La Salle Bonanova i tota la recaptació del concert i de les diferents activitats es destinarà a les fundacions benèfiques de l’escola, Proide i Finestra Oberta. El 7 de juliol tornarem a Luz de Gas per tocar en el projecte Relats solidaris de l’esport. L’edició d’aquest any està apadrinada pel jugador del Barça Ansu Fatu. La recaptació del llibre i del concert serà per a Pallapupas, que treballa per donar-li lloc al riure i l’humor durant el procés de la malaltia i transforma els hospitals en espais més amables.
MANU: A l’escenari hem notat que el públic té moltes ganes de música, de tornar a relacionar-se… I nosaltres volem aconseguir que s’ho passin el millor possible.
El vostre lema és “tot el que cap en un casset és digne de ser interpretat per The B-Sides BCN”.
ENRIC: Versionem, sobretot, cançons de tota la vida, de les que hi havia a les cassets, i també de més modernes i actuals. Sempre, però, amb el nostre segell.
Soc molt escèptic amb les versions de cançons de Bon Jovi i la vostra de Livin’ on a Prayer m’ha agradat. Toqueu també It’s my life?
ALICIA: Gràcies! Livin’ on a Prayer és de les primeres que vam versionar i la cantem el 90-95% dels concerts. Nois, tornem a tocar It’s my life?
IGNASI: És una cançó ens encanta. Fet! Toni [periodista], la incorporarem aviat en el teu honor.
