Sergi Galceran

Sergi Galceran, capità del CB Roser B. Foto: Àlex Canovas

Tothom té algun malnom o, com a mínim, alguna paraula que el defineixi. A la pista, Sergi Galceran (Barcelona, 1985) fa ballaruques. “Les ballaruques són una filosofia de vida, deixar-se l’ànima, ballar, gaudir i fer que el públic s’ho passi bé”, descriu l’aler i pivot del CB Roser B, que porta gairebé 32 anys al club.

“Poques vegades em veuràs sense un somriure a la cara”, es retrata Galceran. Sempre ha viscut al Fort Pienc i ha jugat al CB Roser, on va començar amb cinc anys. La seva infància és una pilota de bàsquet. Acumula ascensos a Segona i Primera Catalana, i a Copa Catalunya o un campionat de Catalunya sots 21. “No em puc queixar del palmarès ni tampoc de les lesions perquè han estat molt lleus”, celebra l’entrevistat, que al club ha conegut moltes de les seves amistats.

Té una mirada sana de la vida. Estima el bàsquet i sap que en el seu cas és una afició. Competeix i s’entrena perquè li encanta, i no vol patir ni passar-ho malament. “Si et diverteixes, i t’esforces més, el procés és més enriquidor. Les coses et sortiran millor i tindràs més possibilitats que els resultats t’acompanyin”, amplia Galceran.

Plantejar-se el futur

Al barceloní no li queda més remei que acceptar que cada dia que passa la retirada és més a prop. “Ara sí que em plantejo fins quan aguantaré amb aquest ritme. Quan no em vegi físicament preparat per a jugar a la categoria, penjaré les botes”, confessa.

Quan ho deixi continuarà lligat al club del seu cor, que li dona “molta vida i, sobretot, alegries”. També hi ha viscut capítols difícils de digerir, com la pandèmia o decepcions esportives. El seu pitjor moment, però, va ser el punt de partida dels seus millors anys a la pista. Galceran encara no entén que en el seu moment el descartessin per al primer equip. Juan Hereza, actual entrenador del sènior A, el va convèncer perquè jugués al sènior B.

“Volia reivindicar-me i el Juan em va donar una confiança absoluta en un grup format per júniors i veterans”, recorda Galceran. Durant un temps va ser el referent d’un equip que va arribar a créixer tant que cada jugador era una mica líder i cada partit, una exhibició. “Van ser temporades molt bones i amb molts ascensos, per a mi les millors com a jugador”, reconeix qui més cursos porta al CB Roser. Curiosament, és només la seva tercera temporada com a capità. Abans no ho havia estat mai. “Ho era en Xavi Bonastre, fins que ho va deixar”, matisa.

Sent que està portant “prou bé” la capitania del CB Roser B. Intenta corregir i ajudar els joves, i sobretot estar “sempre feliç i alegre, animar i promoure les ballaruques“. “Saben que sempre em tindran per al que necessitin, i passaria el mateix si no fos el capità. Només faltaria”, tanca Galceran.