Sandra Gómez

Sandra Gómez, capitana del SESE. Foto: Andreu Domènech

Vagi com vagi el partit, Sandra Gómez (Barcelona, 1999) mai el dona per perdut. O li costa molt fer-ho. Sempre té molt present la semifinal del campionat d’Espanya júnior de Lugo de 2017, en la seva etapa en el Bàsquet Femení Sant Adrià. “Malgrat que vam començar l’últim quart 13 punts per sota contra el CB Claret, vam repetir-nos que podíem remuntar-ho. I fer-ho, de la mà d’una Lula Roig extraordinària i una gran defensa, va ser increïble”, recorda la capitana del SESE.

Aquella nit el seu mòbil treia fum. Gómez va rebre molts missatges de felicitació. També de condol, “de persones que no havien vist el partit sencer i m’animaven”. “T’ho explico i se’m posa la pell de gallina. És indescriptible remuntar així una semifinal!”, reconeix.

L’alera barcelonina és SESE. És el seu 13è any al club on va començar a jugar a l’escoleta als 5. Amb 10 anys, a mini, quan ja entenia i comprenia molt millor el joc, es va enamorar del bàsquet. Recorda amb especial afecte l’entrenadora, Mònica Gónzález, perquè era una líder que els donava molt suport. “La Mònica era molt empàtica i l’empatia és la qualitat que més valoro de qui dirigeix un equip. Qui no la té, és molt complicat que arribi al grup”, defensa Gómez, ajudant del cadet A femení, que dirigeix la seva companya Elsa Pardo.

Connexió i amistat

Després del seu pas pel Basket Almeda, el Bàsquet Femení Sant Adrià i el Draft Gramenet, va tornar al club de la seva vida. “Aquí m’he format com a jugadora i com a persona. Per a mi el SESE és com una família i espero jugar-hi molts més anys”, assegura, orgullosa. També ho està del seu equip, que ha pujat a Copa Catalunya. “Des de fora potser hi havia dubtes sobre com funcionaríem. Nosaltres ens vam centrar a ser competitives i unir-nos. Connecten i som molt amigues, i això es nota en el joc”, descriu. El pròxim dissabte 29 de gener s’enfrontaran al CB Granollers, “un rival complicat que a casa seva serà encara més perillós”.

Fins al pont de la Puríssima de desembre no havien tingut cap cas de covid a l’equip. La calma es va trencar després i van haver d’ajornar dos partits seguits. El primer, contra l’AB Premià i que encara no té data. “Vaig ser jo qui va donar positiu i m’he recuperat molt bé. Els dos primers dies vaig tenir febre”. Després d’una setmana i mitja sense exercitar-se i un nou ajornament (contra el CBF Cerdanyola i que ja han recuperat, derrota per 46-57) i fetes les PCR, ja era Nadal i no hi havia competició.

Mentre estudia podologia treballa a la Unitat de Notificació i Seguiment Covid d’un centre d’atenció primària. “Hi ha molta gent que no és conscient que el virus continua i que hem de cuidar-nos i conviure-hi”, ressalta. Totes les jornades s’estan anul·lant partits, també en les categories professionals. “Sabem que no seria estrany que abans d’acabar la temporada s’ajorni algun partit dels nostres. No hi podem fer res”, lamenta.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram