Raül Verano

Raül Verano, jugador del CB Roser. Foto: Joan Gavaldà

Raül Verano (L’Hospitalet, 1999) havia perdut una mica l’amor i la passió pel bàsquet. Se sentia “decebut” pel seu primer any de sènior al CB Santfeliuenc, i sovint acabava empipat els entrenaments i els partits. “No hi havia química al grup i perdíem gairebé sempre. Vaig patir moltíssim”, recorda l’entrevistat, que va recuperar la il·lusió amb una trucada. Era Juan Hereza i volia fitxar-lo pel CB Roser.

“Ni m’ho vaig pensar. Tenia molt bones referències del club i des del primer dia em van rebre amb els braços oberts, i vaig conèixer persones especials com el Joan Gavaldà o el Sergi Tubert”, recorda Verano. “Pel CB Roser sento amor i agraïment. Em van transmetre molta confiança i em vaig tornar a sentir lliure i jo a la pista”, completa aquest jugador format al CB l’Hospitalet i el Bàsquet Centre Catòlic LH.

Verano sent devoció pel bàsquet. Se’n va enamorar amb 7 anys en el seu primer entrenament. “Gairebé quan vaig agafar la pilota i la vaig botar ja em va encantar”, reconeix. Una estima que amb els anys s’ha multiplicat. A cada escalfament intenta passar el màxim de temps possible en contacte amb la pilota: la toca, la bota, la llença…

Agafar sensacions

“Necessito i m’agrada agafar sensacions, sobretot quan juguem fora de casa. És important perquè cada terra de pavelló té les seves peculiaritats”, reflexiona. “En parquet, sobretot, hi ha zones on la pilota bota menys. Sempre m’ha obsessionat molt aquest aspecte. Abans m’empipava i hi posava alguna excusa, però mig de broma”, amplia.

L’hospitalenc comparteix l’obsessió amb la pilota amb el seu company Joan Gavaldà. Quan acaba l’escalfament previ al partit, se l’emporten al vestuari i tornen a sortir amb ella. “Això et farà molta gràcia… Si durant l’escalfament he d’anar al lavabo, me l’enduc també!”, confessa, divertit.

La covid i les lesions han minvat molt el grup, que contra la UE Horta només va poder comptar amb 6 jugadors del primer equip i que acumula quatre derrotes seguides. “Ara tornem a estar bé físicament i hem de remuntar la situació. Tots ens ajudem entre tots. Som un equip agressiu, intens i defensiu que recupera pilotes i corre al contraatac”, descriu abans del matx de diumenge contra el CB Salou, el conjunt amb millor dinàmica de la Conferència 1 de Lliga EBA: vuit victòries consecutives. Una prova de foc.

Després de cada entrenament amb el CB Roser, Verano se’n va a la feina. Hi ha un dia que ha de fer-ho 15 minuts abans que s’acabi la pràctica. Entra a les 11 de la nit i surt cap a les 7 del matí. “És molt dur… Et diria que ara el bàsquet em permet desconnectar més i millor que mai”, tanca, satisfet el jove jugador.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram