Foto: CF Martorell
Va començar a estimar el club com a espectador, animant i acompanyant els equips dels seus fills, el Joel i el Yeray. “Ells han crescut i ja no juguen, i el CF Martorell continua sent part de la meva vida. No podria viure sense l’entitat”, reconeix Rafa García (Santa Coloma de Gramenet, 1974), el president del CF Martorell.
El passat 8 de juliol de 2021 es va anunciar que agafaves el relleu en la presidència del club de Josep Ramon Vigueras, de qui havies estat secretari els últims sis anys. Ser president s’assembla a com t’ho havies imaginat?
Si et soc sincer, no me n’havia fet cap idea prèvia. Tens més responsabilitat i ets la cara visible de l’entitat. No hi ha massa diferència entre ser president, secretari o membre de la junta directiva. Codirigeixo la gestió esportiva, econòmica i social del club amb el meu equip.
Quins valors comparteixen els membres de la teva junta?
Sobretot compromís. Són càrrecs sense remuneració que t’han de generar il·lusió perquè inverteixes temps lliure que deixes de compartir amb les teves amistats i la família. El CF Martorell té un passat important i, si es fan bé les coses, un futur espectacular.
Fer les coses bé és, per exemple, que quasi tots els jugadors i jugadores dels dos primers equips s’hagin format al club?
És molt difícil, però és la idea. Fer les coses bé és aconseguir que els nostres jugadors i jugadores no marxin a altres equips, i perquè sigui així hem d’intentar que aquí també puguin participar en les millors competicions de cada categoria. Créixer és que a Martorell se celebrin cursos d’entrenadors de tots els nivells, ja que comptem amb les instal·lacions adequades. I, és clar, apostar per la formació dels nostres tècnics. El tercer punt seria gestionar d’una altra manera els nostres recursos.
A què et refereixes, Rafa?
Tenim fronts oberts que ens generen i ens han de generar els recursos econòmics necessaris per a la viabilitat del club. Parlo de patrocinadors i del bar, un bon local social del club que ja estem portant millor.
Quin és el llegat de Josep Ramon Vigueras?
Em va transmetre la seva tranquil·litat, pausa i responsabilitat. El Jose va deixar la presidència per motius personals i perquè confiava en mi i la resta de la junta. Em va animar, em va desitjar sort i es va oferir a ajudar-me en el que el necessités.
“Tenim els peus a terra, però no renunciaríem a un hipotètic ascens a la Tercera Divisió RFEF”
Les eleccions estaven programades per a la primavera.
Nosaltres vam entrar el 16 d’abril de 2016, però amb el canvi de presidència de juliol enteníem que el millor per al club era convocar-les abans de principis d’any. D’aquesta manera, qui guanyés disposaria de prou temps per a preparar la temporada 2022-2023.
No sembla positiu que no s’hagi presentat cap candidatura més.
No ho és gens. M’hauria agradat que haguessin aparegut altres candidatures i espero que sí que n’hi hagi en les pròximes eleccions, d’aquí a sis anys. El CF Martorell es mereix aquest interès, necessita vida i energia. Per això hem renovat part de la junta amb gent jove. Ens estem deixant l’ànima perquè l’entitat continuï creixent.
Em transmets que ets una persona molt sincera que va de cara.
A vegades em va bé i altres malament sent-ho. No tinc una altra manera de fer ni de ser.
Hi ha previstos canvis en l’estructura del futbol base?
Ho he de parlar amb la meva junta, però la intenció és fer-hi alguns retocs.
L’ideal seria tenir un coordinador del futbol femení?
És el meu propòsit. La nostra aposta pel futbol femení és ferma i una mostra és el Torneig Ciutat de Martorell, de futbol femení base. En l’última edició, la cinquena, hi van participar 32 equips i unes 400 jugadores. La vam encetar gràcies a Carlos Barbero, membre de la junta que es dedica a l’organització de tornejos, i el continuarem celebrant sempre que la situació sanitària ens ho permeti.
Ets franc, compromès i… feliç?
També, sobretot amb qui tinc al meu costat. Sense la meva junta res tindria sentit ni seria possible.
Com és Javi Cuesta, l’entrenador del primer equip masculí?
Franc i compromès. El perfil d’entrenador que volem, un tècnic de present i futur. Els resultats, perquè no ens enganyem, així és el futbol, marcaran si ens acompanya o no els pròxims sis anys. Tant de bo sigui així.
Quin és l’objectiu?
La permanència a la categoria i estar en els llocs capdavanters. Tenim els peus a terra, però no renunciaríem a l’ascens a la Tercera Divisió RFEF, si es produís. No recordo una Primera Catalana més difícil que l’actual, amb tres grups molt potents.
