Alèxia Putellas amb el trofeu The Best 2021. Foto: German Parga/FCB
Quan Gianni Infantino, president de la FIFA, va anunciar que era The Best 2021, Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) simplement va somriure. Un gest senzill que defineix la millor jugadora del món: capitana de la selecció espanyola i del Barça del triplet (Lliga, Copa i Champions), Pilota d’Or, Millor Jugadora d’Europa de la UEFA, Creu de Sant Jordi o Medalla d’Or de Barcelona. És fàcil descomptar-se amb els seus premis individuals perquè, excepte el Golden Woman Player, els guanya tots. És fàcil admirar-la perquè brilla pensant sempre en l’equip i amb un micròfon a la mà.
“Em quedo embadalida escoltant-la. Entrevistar-la sempre és un regal”, confessa Bárbara Quesada, periodista de La Liga i El Patio. “Té una imaginació i una creativitat privilegiades, i reprodueix al camp el que se li passa pel cap. Saps que cada partit no deixarà de sorprendre’t”, afegeix.
“El seu talent està al servei de l’equip. L’Alèxia intervé quan cal i no busca més protagonisme en un Barça molt coral”, intervé Mayca Jiménez (As). “Fora del camp no dubta en denunciar aspectes com la desigualtat en l’esport i en la societat”, amplia Jiménez.
La capitana del Barça ha trobat l’equilibri: domina la tècnica i la tàctica, té talent i una gran visió de joc, i mai es conforma. “És la jugadora perfecta”, aporta Chantal Reyes (Mundo Deportivo), que valora “la seva precisió, el seu domini amb les dues cames i un llarg etcètera”. Fa 10 anys, en un torneig amistós a Getxo entre l’Athletic i el Barça, Reyes va pensar que la molletana arribaria “molt lluny, per la seguretat que transmetia, sobretot amb pilota”.
Mai cap mala cara
“Per l’Alèxia sento orgull, respecte i admiració. La vaig conèixer el 2015, amb Xavi Llorens a la banqueta. Al principi moltes vegades la feien jugar d’extrem, i, tot i que es veia que no s’hi sentia del tot còmoda, estava molt centrada”, recorda Andrea Ginés, que la va seguir a prop a Barça TV i que ara treballa a Movistar. “Mai li he vist posar una mala cara ni un mal gest. Tampoc empipar-se amb el públic. Em commou com prioritza l’equip. Per com és, es mereix que li passin coses bones”, amplia Ginés.
Putellas té una mirada sana i àmplia de la vida, i necessita que el seu entorn estigui bé. Sol saber com fer-ho possible. “L’altre dia la seva companya Patri Guijarro em deia que quan no està bé en un entrenament o en un partit, sempre mira l’Alèxia, perquè sap que hi descobrirà un gest, unes paraules o un moviment que li canviaran l’estat d’ànim i li permetran poder tornar a estar al 100%”, intervé Maria Tikas (Sport), a qui li fascina que la molletana aprofiti al màxim les oportunitats i sent migcampista tingui números quasi (o sense el quasi) de davantera.
“Em meravella la tranquil·litat amb què està gestionant tots els premis que està rebent i com t’explica que només pensa en avui. Quan es retiri ja digerirà el que li està passant. Per no creure-t’ho has de tenir els peus a terra”, exposa Carla Garcia (Barça TV), per a qui Putellas és el mirall perfecte per a la canalla. “És una persona discreta que et guanya per com es comporta dins i fora del camp”, amplia.
Creixement
“La seva figura empàtica, simpàtica, talentosa i treballadora no només representa el futbol femení i espanyol, sinó cada cop més marques. És més: està en el procés de convertir-se en una referent social”, intervé David Menayo (Marca). El periodista esportiu fa una pausa: “Això no m’ho esperava fa temps. Coneixia l’Alèxia introvertida i molt tímida, i ara continua sent reservada amb la seva vida personal, però no li fa por atendre la premsa i sembla una líder capaç de menjar-se el món. Ha crescut molt a tots els nivells”.
“Admiro la seva capacitat de no deixar de buscar nous recursos i registres. Una humilitat i un compromís cap a la professió que l’ha convertit en una jugadora diferencial”, descriu Natàlia Arroyo, entrenadora de la Reial Societat. “A vegades a qui té tant talent li costa assumir que hi ha coses que no sap fen tan bé. L’Alèxia vol detectar-les i corregir-les sempre. És pura inspiració”, tanca Arroyo.
