Chus Martín

Una imatge que ja no es repetirà: Martín donant instruccions als seus jugadors. Foto: LEN

“Estic bé, tranquil, després d’un any molt difícil d’haver conviscut amb la pandèmia, amb molta càrrega d’entrenaments i de situacions que hem hagut de combatre. També acabo amb un regust una mica amarg per no haver arribat a la final de la Champions, que era un objectiu, però satisfet”. Així s’expressa Chus Martín, en declaracions al diari Línia, dies després de tancar la seva etapa de vuit anys a la banqueta del sènior masculí de waterpolo de l’Atlètic Barceloneta.

Les dues darreres temporades, per a tot el món de l’esport, han estat marcades pel coronavirus. Martín diu que és “el repte més gran” que ha hagut de gestionar. “Això que està passant fa que molts cops siguem incapaços de saber com solucionar molts temes i tot es complica amb protocols, normatives…”, diu per afegir que la gestió del grup ha canviat completament. “El nostre esport té la dificultat afegida d’entrenar a l’aigua. Molts cops l’únic que podíem fer eren els entrenaments, ni dinars ni gairebé res de convivència”, valora l’entrenador, que diu que el factor psicològic ha pres una importància encara més gran de la que tenia fa un any i mig.

“NECESSITO UN CANVI D’AIRES”
Martín va anunciar la seva marxa el dia 5 del mes passat. “Tenia clar que ho havia d’anunciar abans que acabés la temporada. El curs 2019-20 ja m’ho havia plantejat, però finalment vaig aguantar”, admet, dient que durant el mes que va passar entre la decisió i l’últim partit (el passat diumenge 6) va treballar com sempre.

L’entrenador explica que li cal “un canvi d’aires”, però això no significa, necessàriament, allunyar-se de l’aigua. “Estic obert a continuar si hi ha algun projecte interessant, però també existeix la possibilitat de no entrenar el curs que ve”, apunta, dient que el que més trobarà a faltar són “el club, les persones, els socis, que quan entro per la porta algú em digui si vull anar a prendre un cafè al bar… Són moltes amistats, moments que segurament no trobaré enlloc més, perquè vaig entrar aquí quan tenia vuit anys”.

UN PALMARÈS ENVEJABLE
El Barceloneta no va poder alçar la segona Champions de la història del club a Belgrad (va acabar en la quarta posició de la Final Eight), però Martín marxa amb un palmarès personal on hi ha un ple de lligues i de Copes del Rei en la seva trajectòria de vuit anys, trofeus als quals cal sumar la Champions del curs 2013-14, una Supercopa d’Europa i cinc Supercopes d’Espanya.

L’endemà del seu darrer partit, el 7 de juny, les xarxes van omplir-se de textos de comiat. La seva dona, el seu germà David (actual seleccionador estatal) i el Barceloneta, entre altres, van publicar escrits de comiat i agraïment. “Vaig rebre moltíssims missatges, que em van deixar molt tocat. Han estat dos o tres dies de sentiments molt intensos, i que considerin que soc una persona treballadora i humil em sembla l’elogi més gran que es pot rebre”, conclou.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram