Foto: Raniero Corbelletti / World Skate
Pau Garcia (Parets del Vallès, 2001) es va quedar curt amb els 2200 caràcters que permet Instagram per publicació. “Volia donar les gràcies. Les meves victòries són de qui estimo i m’ajuda”, diu el patinador, que en el seu primer any com a sènior ho ha guanyat tot (els campionats de Tarragona, Catalunya, Europa i del món).
A quin tipus de persones admires? No em refereixo només a esportistes, sinó en general.
Sobretot a les valentes que es deixen l’ànima i el cor en allò que fan. Javier Fernández i Carolina Marín són pioners que han triomfat en esports sense tradició a Espanya. Han obert moltes portes i trencat molts murs.
I van superar les típiques preguntes de “per què fas aquest esport?”.
Malgrat que a Catalunya el patinatge artístic sigui conegut, sovint et pregunten per què et dediques a un esport no olímpic. No és cap motiu per infravalorar-lo. Segur que és més dur que altres que sí que són olímpics.
Un somni fa por?
Molta. Pensa que vaig marxar de casa molt jove i no sabia si la meva aposta pel patinatge artístic valdria la pena ni si hi arribaria. Havia sacrificat els estudis, que reprendré quan em retiri. Ara et puc dir que la decisió va ser molt encertada.
Com patinaves de petit?
Vaig ser un nen sense un talent especial que volia patinar tot el dia i que va tenir la sort de conèixer l’Òscar Molins, l’entrenador que m’ha ajudat i acompanyat sempre.
Has arribat a dormir amb els patins?
No, però sí tenint-los molt a prop. Encara que te’ls canviïs cada any, els hi tens afecte. Són família. Molts cops els agraeixo que m’ajudin.
Parles amb ells?
Sí, sí. M’han acompanyat en els millors i en els pitjors moments de la meva vida. Afortunadament no he tingut lesions greus, però el patinatge artístic és molt dur mentalment. He arribat a sentir que no podia aguantar el ritme. He volgut deixar-ho.
“Admiro sobretot les persones valentes que es deixen l’ànima i el cor en allò que fan”
Com et va ajudar a canviar la mirada Manel Villarroya?
M’entrena juntament amb Òscar Molins, amb qui porto tota la vida. Vaig discutir amb l’Òscar perquè potser havia perdut una mica la il·lusió d’afrontar una nova temporada, aquesta, i no estava donant el millor de mi a la pista. Va ser quan va aparèixer en Manel, que em va oferir una manera diferent de treballar que la de l’Òscar. No era pitjor ni millor. Era l’aire nou que necessitava.
En aquell moment no sabies escoltar i estaves empipat amb el món?
Segur. L’Òscar, simplement, em demanava el ritme que ha de tenir un aspirant a campió del món. No li veia sortida a aquella situació.
I la sortida ha estat extraordinària, Pau. Ho has guanyat tot en el teu primer any com a sènior.
Sí! L’agost de 2020 va ser dur, però vam aconseguir recuperar el rumb i el curs ha estat molt bo. No tenia gaires expectatives perquè competiria, per exemple, contra els dos patinadors que més admiro, Pere Marsinyach i Luca Lucaroni… Havia estat campió del món júnior i sabia que podia aconseguir una medalla a l’Europeu o al Mundial, però no m’esperava guanyar així.
En el patinatge artístic es puntua la dificultat i l’execució, però també el cor.
El cor marca la diferència i fa que, encara que el repeteixis, el programa sempre sigui únic.
T’agrada veure altres competicions artístiques?
Sí. Sobretot quan són individuals. Segueixo especialment la gimnàstica artística, però també la rítmica. El patinatge sobre gel m’encanta. N’aprenc molt.
T’agrada Paloma del Río?
M’encanta! Tant de bo algun dia comenti alguna competició meva. És autèntica i una referent. Té uns grans coneixements tècnics de patinatge sobre gel.
Ara ets patinador de l’Artístic Skating Cunit.
És casa meva, el club que va fundar Òscar Molins fa un any. També li estic molt agraït al Club Patí Parets, on vaig créixer dels 7 als 17 anys i que m’ha seguit ajudant. I, és clar, al Reus Deportiu. Aviat em faran un homenatge a l’Ajuntament de la meva ciutat, Parets. Segur que serà molt especial.
Com et sents quan veus i llegeixes reportatges en què es parla tan bé de tu?
M’agrada. El que més m’omple, però, és que visibilitzin el meu esport. Vull que el patinatge artístic arribi al carrer, que més gent s’animi a patinar o, almenys, a venir als campionats que es fan aquí. El nivell és extraordinari.
