Laura Lanuza, directora de comunicació d’Open Arms, amb la samarreta del 3×3 sots 17 del Club Basket Almeda. Foto: Toni Delgado
Laura Lanuza observa el Mediterrani i em torna a mirar als ulls. “M’encanta el mar i em costaria molt viure sense tenir-lo a prop. Des que formo part d’Open Arms no el miro igual. El mar és preciós i no té cap culpa del que passa més enllà de l’horitzó, de les vulneracions de drets que acumulen estats i administracions. Milers de persones han mort al mar de manera injusta, per fugir d’un infern i buscar ja no una vida millor, sinó una vida”, reflexiona la directora de comunicació de l’ONG badalonina.
Al setembre, Open Arms complirà 10 anys. En aquest temps, el seu equip ha salvat més de 70.000 vides en un Mediterrani en què, des de 2014, hi han mort més de 30.000 persones mentre intentaven arribar a Europa. És el nombre comptabilitzat, perquè en són moltes més.
“La nostra feina no és salvar vides, sinó lluitar perquè no sigui necessari fer-ho”, destaca Lanuza. Són “una pedra a la sabata” perquè salven vides que les administracions “no protegeixen” i denuncien els estats, que “no compleixen” els compromisos signats als convenis internacionals.
Som al Moll de la Fusta de Barcelona, a una embarcació de rescat d’Open Arms, on fa una estona s’hi ha presentat l’equipació especial dels dos equips de 3×3 sots 17 del Club Basket Almeda, amb el logo de l’ONG i imatges de missions. Tots dos es diuen Open Arms Almeda. Parlem mentre la tripulació fa una visita guiada als jugadors i jugadores, que escolten amb atenció i no deixen de sorprendre’s dels relats que els expliquen.
Jugadors i jugadores dels equips de 3×3 sots 17 del conjunt cornellanenc. Foto: Toni Delgado
Qüestió de segons
Al mar, la frontera entre la vida i la mort és qüestió de segons. “Quan estem atenent i rescatant persones, la nostra responsabilitat és altíssima. És la força que ens empeny a continuar lluitant pels seus drets”, relata la responsable de comunicació d’Open Arms. Sempre està connectada a les missions des de la distància, i també n’ha format part d’alguna.
Pateix tant com si hi estigués a bord, i ha de saber com i quan informar i denunciar què succeeix, i estar disponible per als mitjans de comunicació. L’entrevistada forma part d’Open Arms des del principi, des que informava a les xarxes socials “a través dels ulls i la lectura i la reflexió d’Òscar Camps i Gerard Canals a Lesbos”. Defensa que la comunicació és l’única via perquè les coses canviïn.
“És molt dur conèixer les seves històries. La situació encara és més terrible quan rebem la informació sobre una barca que ja no arribarem a localitzar i desapareixerà”, amplia Lanuza. No són passatgers. Són vides que acaben al fons del mar. En molts casos, ningú sabrà mai el seu tràgic final.
La periodista fa palesa la criminalització de qui emigra i de les organitzacions que intenten protegir els seus drets. Si estem conversant al vaixell i al Moll de la Fusta és perquè l’embarcació està bloquejada. Xavier Bertral, cap de comunicació del Club Basket Almeda, va formar part de la missió 43, el març de 2018. El primer cop que el govern italià va aturar el vaixell i el va retenir a Pozzallo (Sicília).
Laura Lanuza és pura expressivitat. Foto: Toni Delgado
La Missió 43
Bertral va ser un membre més de la missió 43 i hi va anar en qualitat de cap de Fotografia del diari ARA i amb la seva companya de redacció, Cristina Mas. Van compartir la seva experiència al diari. Moments que semblaven extrets d’una pel·lícula, com la persecució d’uns guardacostes libanesos. Des de llavors, el fotògraf col·labora d’una manera o una altra amb Open Arms.
Feia temps que Bertral tenia al cap crear una samarreta solidària del Club Basket Almeda. La junta directiva ho va veure amb bons ulls des del primer moment. Si no hagués estat per la pandèmia, la idea s’hauria fet realitat molt abans. “Ens va semblar que ara era un moment ideal per proposar-li a Open Arms que els dos equips de 3×3 sots 17 tinguessin una identitat especial i portessin el nom de l’ONG”, relata el fotògraf, que és l’autor de les imatges de rescats de la samarreta.
La feina d’Open Arms i l’esport tenen punts en comú, des de la resposta immediata a problemes immediats, passant pel treball en equip o els valors com la unió i la companyonia. “El Club Basket Almeda és una entitat arrelada al territori i amb una mirada àmplia, i veure que se sent identificat amb els nostres valors i comprovar que dos dels seus equips es diuen Open Arms Almeda és un orgull immens. I el vincle és encara més especial, perquè parteix del Xavier Bertral. Quan puges al vaixell, difícilment hi baixaràs”, reflexiona Lanuza.
Una escena de la presentació de la samarreta solidària. Foto: Toni Delgado
La UE Sant Andreu, equip de Segona RFEF, també porta el logo d’Open Arms a la samarreta, i l’ONG és present al Narcís Sala. Marc Gasol i Jordi Villacampa, dues icones del bàsquet, han anat de missió amb Open Arms, a qui Pep Guardiola dona suport des de la distància. Ara mateix, l’equip de l’ONG està format per 30 persones, entre tripulació i oficina.
Cada cop les missions es compliquen més i es gestionen, sobretot, des de terra. Els bloquejos, les traves administratives i les dificultats financeres són “un continu desgast” per a Open Arms. “Ens ataquen a la línia de flotació. Som una organització molt petita i vulnerable. Moure un vaixell és caríssim”, explica la responsable de comunicació de l’ONG.
El Senegal
Més de la meitat de les arribades irregulars a l’Estat procedeixen de l’oest d’Àfrica, i moltes d’aquestes persones són originàries del Senegal. Per això Open Arms, amb el suport d’organitzacions locals, hi té el projecte de cooperació Origen. És una iniciativa per desmuntar la narrativa d’una Europa d’oportunitats i èxit per a tothom, i visibilitzar també els riscos de la ruta migratòria.
La directora de comunicació d’Open Arms, després de l’entrevista. Foto: Toni Delgado
Alternatives reals
A Origen també fan formació digital, i, en alguns casos, acompanyen en projectes d’emprenedoria, per crear alternatives reals a la migració irregular. Perquè, després, aquestes persones puguin decidir “de manera lliure i informada” si volem migrar arriscant la vida, per arribar a una Europa on no tindran les coses gens fàcils.
Als centres educatius, de manera presencial o en línia, ofereixen Educació per a la llibertat, un projecte basat en la Carta de Drets Humans i en què es treballa l’empatia i el sentit crític, per combatre el discurs d’odi, la xenofòbia i el racisme. “Volem que els estudiants vegin que tothom té dret a migrar i que tot depèn de la sort que tinguis, del país en què naixis i del passaport que et toqui”, adverteix Lanuza.
Open Arms Almeda. Foto: Toni Delgado
Marcos Fernández
Quan baixo del vaixell, conec Marcos Fernández, jugador del 3×3 sots 17 de l’Open Arms Almeda. Està formant-se en socorrisme. “Per a mi és un orgull poder portar Open Arms a la samarreta. M’ha impressionat sentir alguns relats sobre els rescats al Mediterrani”, confessa.
Fernández va començar a jugar a bàsquet a Abrera i fa dues temporades que competeix amb l’Almeda. “En aquest club he après a veure aquest esport amb una mirada àmplia, global. T’ensenyen i et formen com a jugador i com a persona”, agraeix. El seu equip ha quedat eliminat dels Campionats de Catalunya 3×3.
Serà el grup femení qui disputarà, l’1 de maig, la Final a Quatre dels Campionats de Catalunya 3×3, de Vilafranca del Penedès. Hi lluitarà per classificar-se per competir al Campionat d’Espanya de Cuenca, del 13 al 15 de juny. La samarreta especial —en versió groga i negra— ja està a la venda i la recaptació es destinarà a Open Arms. No hi ha dubte: el compromís del Club Basket Almeda va més enllà de la pista.
Marcos Fernández, jugador de l’Open Arms Almeda. Foto: Toni Delgado
