Alfred Serra, president del BM Granollers, i Ona Vegué després de l’anunci de la renovació. Foto: Xavi Solanas
El BM Granollers mai ha superat els quarts de final d’una Copa de la Reina i avui contra l’Atlético Guardés, a l’Illumbe Arena, de Donostia, intentarà fer-ho impulsat per la millor notícia que podia rebre abans. Dimecres la capitana Ona Vegué (Barcelona, 1998) va signar el contracte que la vincula amb el club un curs més. Serà la setena temporada per a una jugadora que va arribar-hi amb 18 anys procedent de l’Handbol Sant Vicenç i que s’ha convertit en un referent a dins i a fora de la pista. Ara, amb 129 gols en 22 cites, amb 5,9 de mitjana per matx, l’extrem esquerra és la màxima golejadora de la Lliga.
No hi ha competició més oberta que la Copa, que en els últims cinc anys no ha repetit campió. De fet, el BM Granollers, el Club Deportivo Balonmano Aula, de Valladolid, i l’Atlético Guardés són els únics dels vuit equips participants que no l’ha guanyat. Ja s’han venut més de 2.500 abonaments per als tres dies de torneig. Si el conjunt de Salva Puig supera la primera eliminatòria, s’enfrontaria demà al guanyador del partit entre el Super Amara Bera Bera, l’amfitrió, i el conjunt vallisoletà. A l’altra part del quadre, els duels seran Rocasa Gran Canaria-Club Balonmano Femenino Málaga Costa del Sol i Club Balonmano Elche (actual campió)-Club Balonmano la Calzada, de Gijón.
De camí cap als 24 anys –els farà el 9 de juliol–, Vegué és la capitana d’un equip molt jove: “Tinc companyes molt més petites que jo i algunes estan vivint el seu primer curs a l’elit i necessiten un cop de mà com jo quan hi vaig aterrar. En un equip és vital que cada jugadora ajudi i es deixi ajudar”. També creu que és fonamental saber escoltar i aprendre de les crítiques constructives. És una líder pacient que arrossega el grup i a qui és difícil fer-la empipar. Li encanta competir i els nervis previs a un partit. Amb els anys, però, ha deixat de fer rituals. “De petita acostumava a copiar-ne alguns de companyes referents, com apujar-me la genollera en un moment puntual de l’escalfament, portar la mateixa cinta al cabell… Ara, si tinc temps, em faig la trena abans de jugar. No puc dependre de factors externs per mantenir-me concentrada”, enraona.
Amb 129 gols, 5,9 de mitjana per partit, Vegué és la màxima golejadora de la Lliga
Sempre li han encantat els animals i se sent identificada amb la gasela i el guepard “perquè a la pista sempre he d’anar de pressa”. “Una extrem sobretot ha de ser efectiva i córrer contraatacs, i això és el que intento fer”, amplia. Vegué té un vincle molt especial amb la seva mare, la Lydia Pina, campiona de la primera Copa de la Reina que es va disputar. “Em dona consells i m’exigeix molt perquè hi entén d’aquest esport i vol que millori i continuï creixent. La veritat és que és una inspiració constant”, reconeix.
Està estudiant el grau de Disseny Industrial i Gràfic, de quatre anys i té pensat acabar-lo en cinc, l’any que ve, perquè vol “dedicar molt temps a l’handbol i prou a les assignatures”. Vegué sempre s’ha fixat i ha admirat l’extrem noruega Camilla Herrem, “pel seu estil de joc i perquè fa coses que m’encantaria arribar a fer algun dia”, i a l’espanyola Carmen Martín, “una líder infinita”. El passat 20 d’abril l’extrem va debutar en partit oficial amb la selecció estatal contra Eslovàquia (victòria per 20-29) i el dia 24 va destacar amb 7 gols, cinc d’ells de penal, en el triomf contra Portugal (31-21). Eren les últimes dues cites de la fase de classificació per a l’Europeu d’Eslovènia, Macedònia i Montenegro, que es disputarà del 4 al 20 de novembre. Espanya no hi faltarà.
Del seu voluntariat amb nens i nenes amb risc d’exclusió social va aprendre a ser més empàtica, a tenir la mirada més àmplia i a valorar-ho més tot: “No tothom té la gran sort de créixer en una família estructurada i amb el mínim per viure. Potser els veuen com infants que no volen fer els deures, però darrere hi ha una història. Volen aprendre, que els ajudin…”.
El primer gol
A la final de la Copa de la Reina es podria trobar el Rocasa Gran Canaria de la portera Silvia Navarro, una llegenda de l’handbol europeu. “Imagina’t què va significar per a mi marcar-li el meu primer gol a la Lliga amb el BM Granollers. Estava tan nerviosa que no recordo ni com va ser! Aquell dia em veia molt petita i les companyes i les rivals em semblaven gegants”, confessa Vegué, que ara no només és la líder de l’equip. També una de les millors jugadores de la Lliga. La capitana fidel somia a aixecar el seu primer títol estatal a Donostia.
