Ona Vegué, capitana del BM Granollers. Foto: Xavi Solanas
Les persones que frueixen amb el detall més petit no ho poden amagar. Ona Vegué (Barcelona, 1998), capitana del BM Granollers i MVP de la Supercopa de Catalunya celebrada al seu pavelló dimarts contra el Sant Quirze (31-23), transmet el mateix que la imatge que té fixada a Twitter celebrant un gol.
Ona, m’encanta la foto i la frase que hi afegeixes: “Gaudint com una nena”. Contagies alegria, ambició, il·lusió, passió… De quin partit és?
De la tercera ronda de la Challenge Cup, la primera competició europea que hem jugat. És més, som l’únic equip d’handbol femení català que ho ha aconseguit. Van ser partits molt emocionants i emotius. Vam gaudir totes molt, i a mi se’m veu a la cara quan m’ho passo bé. De fet, em costa molt empipar-me.
Després de molts anys amb Robert Cuesta al BM Granollers, heu canviat d’entrenador: ha arribat Salva Puig.
Després de cinc anys amb un tècnic, t’acostumes a un mètode i dinàmiques, i ara t’has d’adaptar a uns entrenaments, criteris i caràcters diferents… A molts aspectes. Però qui entrena ho té molt més difícil: s’ha de fer a tot el grup.
Per a qui no ho sàpiga… Quines funcions tens com a extrem esquerre?
Per norma general, has de ser molt ràpida, córrer contraatacs i marcar gols amb les poques pilotes que t’arriben.
Una capitana sobretot ha de compartir?
També ajudar. En un equip és vital que cada jugadora ajudi i es deixi ajudar. Quan ets més jove, no valores prou la feina de les capitanes i és més dura del que sembla: lideratge, organització, comunicació amb el cos tècnic i el club… Ara soc capitana i em queda tant per aprendre’n…
Què et recorda un parcial de 16-15?
A un partit que anem guanyant a la mitja part amb moltes dificultats, per exemple?
Va ser el teu primer gol amb la selecció espanyola.
Ostres! No ho sabia! Carlos Viver [ja exseleccionador perquè ha estat substituït per José Ignacio Pradesem] va trucar-me perquè l’extrem Jennifer Gutiérrez havia d’estar confinada i va ser tot molt ràpid. T’ho comuniquen i ja gairebé has de fer les maletes.
“Quan ets més jove no valores prou la feina de les capitanes i és més dura del que sembla”
Vas jugar dos amistosos contra Dinamarca, una de les millors seleccions del món…
Em vaig veure envoltada de referents, de jugadores que es dediquen a l’handbol i va ser molt emocionant. També vaig passar molts nervis i potser als partits tenia una mica de por. Vaig jugar contra Sandra Toft, escollida la millor portera de l’últim Europeu. Vulguis o no, se t’arronsa una mica el braç i tractes de minimitzar l’impacte.
Hi va haver molt diàleg interior?
Una mica. Et dius que t’has de tranquil·litzar i gaudir de l’oportunitat, dels partits, de les companyes… Vaig acabar aconseguint-ho. A més, a la tercera li vaig marcar a Toft! El gust va ser agredolç perquè no vaig estar al nivell que m’hauria agradat. Però de tot se n’aprèn.
T’has imaginat jugant el Mundial de desembre en què la seu principal serà el Palau d’Esports de Granollers?
El viuré segur com a voluntària, com a aficionada a la grada… Seria brutal jugar-lo, però no depèn de mi i no vull fer-me il·lusions. Em centraré a treballar i gaudir. I si hi competeixo, fantàstic.
Deus admirar molt la teva mare, Lydia Pena. Quan vas saber que havia jugat a handbol, vas voler apuntar-t’hi.
Ha estat el meu mirall des de sempre. Saber que va guanyar la primera edició de la Copa de la Reina o que va ser internacional em va motivar. La meva mare és una mica crítica amb mi i sempre em diu aspectes a millorar del meu joc. Com que ha jugat, és molt fàcil que t’entengui, t’aconselli i et faci crítiques constructives. Això no té preu. Hauria d’aprendre de la seva competitivitat.
Quines referents més tens?
Pel seu estil de joc i recursos, Camila Herren, extrem noruega, és la meva jugadora favorita. Carmen Martín també és un exemple per com lidera la selecció espanyola i la seva extraordinària qualitat.
Com recordes el teu debut amb el primer equip del BM Granollers?
A la Lliga va ser contra el Rocasa Gran Canària, amb Silvia Navarro de portera, és clar.
Sempre t’estrenes contra les millors porteres…
Exacte! Sé que vaig fer el primer gol i poca cosa més recordo. Devia estar molt nerviosa. Ara he jugat amb ella i és una persona increïble. Aleshores em veia petitíssima davant de gegants.
