Ona Carbonell amb el seu fill Kai. Foto: Rakuten TV
“Ens agrada que estiguin per nosaltres, que ens cuidin una mica. L’Ona Carbonell s’ha trobat amb tota aquesta situació, i amb la sort de qui té el camí obert sent molt més jove. Jo vaig haver d’anar posant colzes i ella ha arribat amb tot més fet. Ha d’aprofitar-ho i gaudir-ho”, li explicava Gemma Mengual a Robert Álvarez, a El País, durant els Mundials de natació de Barcelona de l’any 2013.
Mengual, pionera de la sincronitzada, ara coneguda com a natació artística, tenia molta raó, perquè ella i les seves companyes havien lluitat per fer-se un nom i un lloc en les competicions, valorades per un grup de jutges, i en els mitjans de comunicació.
Al documental la barcelonina parla del postpart del seu primer fill, en Kai
La carrera d’Ona Carbonell (Barcelona, 1990), formada al CN Kallípolis, ha estat molt més visible que la de Mengual i, el seu camí, més planer en molts aspectes. Hi ha detalls, però, que no han canviat: encara sobta la maternitat a l’esport. “Cal aplanar el camí a les mares esportistes que venen darrere. Aquest tema ja no ha de ser tabú. Ha d’haver-hi més ajuts i cal visibilitzar els problemes: no s’ha de renunciar a una cosa o a l’altra”, li exposava Carbonell, embarassada de sis mesos, a Sergio Heredia a La Vanguardia. Del postpart del seu primer fill, el Kai, en parla al documental ‘Ona Carbonell: Empezar de nuevo’, de Rakuten TV i dirigit per Adán Bonet.
“Estar embarassada no és una lesió”, advertia la barcelonina en una entrevista de Nadia Tronchoni a El País a principis del 2021, sis mesos després de ser mare. A la concentració preolímpica, a Lanzarote, li donava el pit al seu fill a la piscina. El Comitè Olímpic Internacional (COI) i les autoritats japoneses la van obligar a renunciar al període de lactància perquè no li van permetre estar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 amb el seu fill. Malgrat que va viure des de la distància el primer aniversari del petitó, ho va passar encara pitjor, molt pitjor, abans d’acomiadar-se d’ell.
Jocs Olímpics de París
Carbonell té molt clar que es prendrà amb més calma el seu segon postpart. Aprofitarà els quatre mesos de baixa per maternitat i valorarà si competir o no als Jocs Olímpics de París 2024. Lluita i somia amb un esport que guardi les beques o les ajudes després de ser mare. Per una societat en què la conciliació sigui un dret i una normalitat. “Em sentia mala mare perquè no estava amb el meu fill, i mala esportista perquè, a vegades, mentre era a l’aigua pensava amb el Kai”, li confessa a Sergio Heredia.
