La castellvinenca Núria Marquès i Sarai Gascón, als Europeus de Glasgow de 2018. Foto: Palímpicos
La literatura esportiva, les pel·lícules, les aficions i les competicions han creat i alimentat rivalitats esportives eternes. Si tingués coneixements i recursos, faria, com a mínim, un documental sobre el xoc de trens entre Núria Marquès (Castellví de Rosanes, 1999) i Sarai Gascón (Terrassa, 1992). Són dues de les millors nedadores de la història i conformen una rivalitat sana i inspiradora.
Els plantejo aquest reportatge durant la primera jornada de les Sèries Mundials de Natació Paralímpica, les Swimming World Series Barcelona 2025, celebrades del 20 al 23 de març al CN Barcelona i amb l’organització de la World Para Swimming i la Federació Esportiva Catalana de Persones amb Lesió Cerebral (FECPC).
El Gascón-Marquès és un duel elèctric i disputat, i un caramel per a públic i periodistes. També per a elles. Algunes vegades ha guanyat Marquès i altres, Gascón. En tot cas, sempre han acabat la prova abraçant-se. “Aquest gest d’esportivitat és bonic, necessari i lògic. És honest reconèixer qui ha estat millor en aquell moment. Te n’alegres per ella, perquè saps, millor que ningú, que si et guanya, s’ho mereix. Perquè has vist com ha lluitat en cada entrenament”, defensa Gascón.
Són dues campiones rialleres i carismàtiques que valoren i gaudeixen el procés. Es respecten, s’admiren i es coneixen molt bé. En certes èpoques, fins i tot s’han entrenat juntes cada dia al CAR de Sant Cugat. Ara, Gascón ha decidit tornar a fer-ho només al club de la seva vida, el CN Terrassa.
Per a Marquès, que competeix amb el CN Sant Feliu, hi ha un aspecte que totes dues tenen molt clar: “Quan som a l’aigua, anem al límit, i, un cop a fora, ens felicitem i ens alegrem dels èxits de la rival”. Són dos sentiments i dues actituds completament compatibles.
“Una competidora nata”
“La Sarai és una competidora nata i una rival molt forta i, alhora, som companyes d’equip a la selecció. Hem après molt l’una de l’altra. Sempre hem volgut tocar la paret abans que l’altra i això ens ha fet millorar com a esportistes”, exposa Marquès. Quan la castellvinenca —set anys més jove— va començar a competir, la terrassenca ja era “una referent”.
És una relació “molt bonica i molt sana”, segons Gascón. “Els esportistes som persones i, en el nostre cas, ens ha anat genial picar-nos als entrenaments, perquè ens ha fet créixer molt. Som conscients de quin sacrifici hi ha darrere de cada progrés”, afegeix.
La gran motivació
La nedadora del CN Terrassa mai s’ha comparat amb ningú. “La veritat és que la meva gran motivació, allò que sempre he desitjat, ha estat llançar-me a la piscina i millorar les meves marques”, enraona Gascón. Fa una pausa i continua la seva reflexió: “És clar que també vols superar la resta de companyes i rivals. Això sí, potser he guanyat proves i no he quedat contenta perquè no he batut els meus registres”.
Marquès s’expressa en la mateixa línia. També se centra en ella mateixa: “El que busco cada dia és arribar a la paret abans. Totes dues sabem quan hem de competir i quan podem ajudar-nos. Crec que són situacions intrínseques als valors esportius. Tenim una bona relació”.
Allò que Gascón admira més de la castellvinenca és la constància i la capacitat de superació. “Hi ha molts esportistes que assoleixen alguns objectius i algunes medalles. En canvi, tant en el cas de la Núria com en el meu, ens hem mantingut a l’elit durant molts anys. I és molt més difícil continuar entre els millors que arribar al cim en un moment puntual”, destaca. Són dues grans rivals que competeixen i s’ajuden. Llarga vida a aquest inspirador duel.
El procés de Núria Marquès
