Alèxia Putellas celebra un gol a la Champions d’aquesta temporada. Foto: UEFA Women’s Champions League
“Els temps han canviat i ai, Senyor, ai, Senyor, avui podem veure així a la dona. Convertida en futbolista, buscadora de gols, desitjosa de triomfs, protestadora d’àrbitres. La cosa ha arribat a escala internacional i onze fèmines disputen a les italianes la primacia del futbol europeu”, valorava el cronista de TVE de l’Espanya-Itàlia (1-5), disputat a l’estadi Arcángel de Córdoba. Era el 8 de desembre de 1972.
“No, no creguin vostès que això sigui una broma. Elles es concentren [es referia a reunir-se abans hores abans d’un partit] i tot”, se sorprenia. Més endavant, resumia quina era la seva visió de les futbolistes: “Hi ha una plantilla de belles noies disposades a marcar molts gols. […]. Fan el que poden, però a vegades no se sap si és un partit de futbol, una exhibició de ballet o una mostra de cops i puntades de peu que l’àrbitre no pot passar per alt”.
“Els temps”, afortunadament, han canviat molt, però no prou. Malgrat que encara hi ha massa gent que opina més o menys igual que aquell locutor, el futbol femení s’ha normalitzat. El camí ha estat molt llarg i tortuós: fins a l’any 1982 no es va començar a disputar l’Eurocopa, una edició que va durar dos anys, el Mundial es va estrenar el 1991 i la Champions, el 2001. Aquest dimecres es va anunciar que les jugadores de la selecció dels Estats Units, el millor combinat de la història, cobraran el mateix que els jugadors per la seva participació en partits amistosos i competicions oficials, i per patrocinis, drets televisius i venda d’entrades. Fa anys que Alex Morgan, Megan Rapinoe i companyia ho reivindicaven.
Alèxia Putellas és la màxima golejadora de la Champions amb 10 gols en 788 minuts
La final de demà de la Champions entre el Barça capitanejat per Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994), l’actual campió, i l’Olympique Lyonnais, que n’ha guanyat set i és el gran dominador, es podrà veure en una pantalla gegant a la pista exterior del Pavelló Municipal d’Esports Riera Seca gràcies a l’Ajuntament i a la Penya Barcelonista de Mollet. Si el conjunt blaugrana guanya la seva segona Champions, diumenge hi haurà rua de les campiones per Barcelona, com ha confirmat l’alcaldessa Ada Colau. L’única que han tingut les jugadores va ser l’any 2013, quan van compartir-la amb els jugadors, que també havien aixecat la Lliga. Segurament la pandèmia ha retardat el gest lògic. Aquest curs el Barça ha superat dos cops el rècord d’assistència mundial a un partit de futbol femení, que ara és de 91.648 persones. Dues jornades inoblidables al Camp Nou, que hauria d’acabar sent el seu terreny de joc.
El Juventus Stadium de Torino pot ser un altre escenari màgic per a Putellas, actual Pilota d’Or, Millor Jugadora d’Europa de la UEFA, Creu de Sant Jordi o Medalla d’Or de Barcelona. Ara gaudeix d’una situació impensable en els seus inicis, quan va començar a jugar: “No existia ni el professionalisme. He anat vivint el que anava passant, però mai em vaig posar fites. Ni estar en la llista de la Pilota d’Or ni guanyar una Champions. Més aviat, cada dia em posava reptes, com faig ara, per saber fins a on puc arribar. […]. Ara hi ha més mitjans i recursos. Els camps estan perfectes. Hi ha detalls atemporals, com l’emoció per jugar”, li explicava la molletana a Vicente del Bosque en una conversa a El País.
No hi ha cap marcador que la relaxi. El seu Barça ha guanyat la Lliga amb 30 triomfs de 30 possibles i 5,6 de gols de mitjana per matx. “Fins al minut 90 no baixaré la intensitat per si la necessito en una final de la Champions. He d’estar preparada per al dia de màxima exigència. És el que pensem al vestuari del Barça”, comparteix la molletana, màxima golejadora de la millor competició continental amb 10 gols en 788 minuts, en què també ha repartit dues assistències.
“Si hi ha una cosa més complicada que guanyar… És tornar a fer-ho, tornar a superar-te. Desgasta moltíssim, però val la pena cada segon”, confessa a DAZN. Sap que l’expectació és màxima. Es calcula que prop de 15.000 culers viatjaran en avió i per carretera a Torino, i Tot pel Femení, una associació d’aficionats i aficionades del Barça femení, ha citat l’afició a la Piazza San Carlo per fer pinya i ambient. D’això no en faltarà a Mollet a la pantalla gegant. Perquè els temps, afortunadament, han canviat.
