Mario Silva

Foto: Mario Silva

“Els meus pares m’han ensenyat que m’hi he de deixar-me l’ànima i acabar tot el que comenci. Una manera de fer i de ser que aplico a la pista. A tot arreu soc molt constant i persistent”, confessa, orgullós, Mario Silva (Mollet del Vallès, 1999), tanca del Club Sala 5 Martorell, de la Segona Divisió B.

En un moment de la teva vida vas haver de triar entre el futbol sala i el convencional. Per què et vas decidir-te pel de pista?
Perquè vaig adonar-me que m’ho passava molt millor. El futbol sala és molt intermitent i t’exigeix pensar molt de pressa i tenir molts ulls. No deixes d’intervenir en el partit. És un esport que mai deixa de regalar-me experiències, convivències, aprenentatges, valors, moments més bons i més dolents… I, és clar, viatges! Quan estava a les categories inferiors del Barça vam jugar un torneig als Estats Units i un altre a Londres. El millor, i crec que t’ho dirà qualsevol esportista, són les amistats que fas competint.

Per què vas fitxar pel Club Sala 5 Martorell?
Per la seva ambició. L’any passat ja va jugar la fase d’ascens a la Segona Divisió i ara repeteix l’objectiu. Gaudeixo creixent en un equip en què es vol competir i fer bé les coses.

Un grup pot tenir molt líders.
Hi estic d’acord. Sens dubte, el capità, Pau Albacete, és un referent, i Abdelmalik Akarkach o Ramon Sánchez tenen experiència a la categoria i saben com trobar els gestos i paraules perfectes per animar el company quan està malament. Al Club Sala 5 Martorell tots som líders.

I quin tipus de líder ets tu?
El del treball. Si realment no m’hi deixo el cor i l’ànima, no puc ser un líder.

“Has de patir durant la setmana per fruir del partit”, explicava Juanjo Grau, exfisioterapeuta del Barça, a Què t’hi jugues!, de SER Catalunya.
Com millor entreni l’equip, millor jugarà el partit. Quan no ens hem exercitat tan bé, ens ha costat més jugar.

Et refereixes a la ratxa de novembre a desembre de tres derrotes, dos empats i una victòria?
Sí. Potser aquelles sis setmanes d’entrenaments no van ser tan bones com les de pretemporada i d’inici de curs. Qualsevol equip et pot guanyar i mai, però mai, pots relaxar-te. L’únic camí és donar-ho tot per acabar primers del grup 3 i acabar pujant a la Segona Divisió.

“Aporto molt més en defensa que en atac, m’agrada barallar-me amb els pivots…”

El partit a casa contra el CE Futsal Mataró, previst per al 9 d’abril, serà decisiu. Allà vau perdre 4-2.
Exacte. La segona volta és molt llarga i ells són un rival directe, com la UD Ibiza Gasifred, l’Industrias Santa Coloma, el CE Barceloneta Futsal…

Xavi Torres sembla un president molt proper i apassionat.
Sempre que pot ve als entrenaments i ens ajuda en el que necessitem. El Xavi és clau perquè la família del Club Sala Martorell estigui tan unida. Em sento molt a gust en l’equip. M’hi he adaptat bé gràcies als companys, que m’han acollit genial, i a en Víctor González i el seu cos tècnic, que són llibres oberts.

El pròxim dissabte 5 de febrer rebreu el Ye Faky FS.
Recordo que tenien molt la pilota i eren dinàmics, però que els va faltar profunditat i els vam robar força pilotes. Nosaltres vam ser molt eficaços en l’u contra u i la finalització a porteria. Haurem d’anar molt amb compte.

Sols tenir força memòria visual dels partits?
Sí, i crec que és important perquè m’ajuda a intentar no cometre els mateixos errors. Cada setmana ens passen vídeos de correccions del partit, i també individuals del que hem fet bé i malament.

Quins tanques tens com a referents?
N’hi ha força que m’agraden, però, sense dubte, des de petit m’he fixat molt en Pola, exjugador de l’Inter Fútbol Sala que ara defensa la samarreta del Sporting Clube de Braga. Pola és un tanca que s’anticipa a tots els pivots i sap aguantar els més pesats. Té un xut extraordinari. Carlos Ortiz, del Barça, també m’agrada molt.

Tu com et retrataries com a jugador?
Aporto molt més en defensa que en atac, m’agrada barallar-me amb els pivots, tinc una bona visió de joc i un tacte amb la pilota i un xut notables. Malgrat que no soc molt fort, sé quan posar l’espatlla i jugar amb força. A la pista aplico el que he après a casa i competint.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram