Mar Trabal

Mar Trabal durant la Final a 8 de Copa Catalunya de la temporada passada. Foto: Federació Catalana de Basquetbol

“No sé què et puc explicar. No crec que tingui gaire a aportar”, es disculpa Mar Trabal (Barcelona, 1991), abans d’encadenar un seguit d’històries sorprenents. L’aler del CB Roser s’ha retirat de les pistes dos cops. Sempre hi torna.

La primera vegada Trabal ho va deixar quan es va mudar a Lleida per estudiar el grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport): “No m’interessava jugar allà perquè els caps de setmana volia tornar a Barcelona. Durant un temps vaig estar entrenant els divendres i jugant a la UE Mataró, però no era una bona solució”.

Després d’acabar els estudis, va estar tres mesos al Lima Horta Bàsquet, el seu club de formació, abans de fer les maletes cap a Austràlia. A l’altra punta del món es va sentir independent i autosuficient perquè tenia feina i certa agilitat amb l’anglès, i havia fet amistats d’arreu del món. Res de bàsquet en un any.

Quan va tornar d’Austràlia, la seva “gran amiga” Bàrbara Torrón, ara ja retirada, la va convèncer perquè anés amb ella al CB Grup Barna. “I anys més tard va fer el mateix amb el CB Roser. Per a mi l’important és jugar amb amigues. El que més m’agrada de l’esport són les sinergies i químiques que s’hi creen”, confessa la jugadora del CB Roser.

Incertesa eterna

El curs passat, per les restriccions de la pandèmia, la Copa Catalunya no va començar fins al març i va durar menys de tres mesos, cosa que va provocar situacions atípiques. Les jugadores s’entrenaven sense saber si hi hauria competició i durant molt de temps no van poder exercitar-se plegades pels tancaments perimetrals. “A més, moltes jugadores van marxar del club per qüestions laborals o personals o a una altra entitat. Les nostres expectatives eren baixes, però les jugadores del B i del C ens van ajudar moltíssim i ens vam classificar per a la Final a 8 i vam acabar quartes. Brutal!”, explica l’exterior del CB Roser.

Dissabte, contra el CB Cornellà a l’Estació del Nord, començarà un nou capítol il·lusionant. “Som un equip polivalent i competitiu amb moltes ganes de jugar, passar-ho bé i cuidar-nos entre nosaltres. M’encanten els fitxatges perquè són grans jugadores i persones. Lucía Fernández és constància, vitalitat i passió; Berta Sellarès, talentosa i s’hi deixa l’ànima; Jana Serrano és un perfil que no teníem i ens aportarà talent i molts punts i Manal Mallouk és sinònim d’intensitat i molts recursos”, descriu Trabal. “Crec que aquesta serà la meva última temporada com a jugadora, però no t’ho podria assegurar…”, conclou.