Sergi Barjuan, director esportiu de l’Acadèmia del Barça. Foto: FC Barcelona
Aquella cavalcada impossible al Philips Stadion d’Eindhoven, amb una recuperació amb el cap, malgrat fer 1,71 metres, i en camp propi, i després un esprint fabulós, l’habilitat per fer-se amb el rebuig del porter després del primer xut i la retallada a un defensa per concretar el 2-3 contra el PSV és una de les imatges més icòniques de Sergi Barjuan (Les Franqueses, 1971) amb el Barça.
Format a l’EC Granollers i a la Masia, va ser un lateral esquerre explosiu. Barjuan va debutar al primer equip blaugrana en la penúltima temporada del Dream Team de Johan Cruyff, el 24 de novembre de 1993 a l’Ali Sami Yen d’Istanbul, contra el Galatasaray, i ja no va tornar a jugar mai més amb el filial. Aquella temporada va guanyar la Lliga.
Després de nou cursos, nou títols i 403 partits amb el conjunt blaugrana, Barjuan va marxar a l’Atlético de Madrid, on es retiraria el 2005. Ara és el director esportiu de l’Acadèmia del Barça (Barça Academy). “Una escola de vida” adreçada a nens i nenes d’entre 6 i 18 anys, als qui ofereix una formació integral amb l’estil i el model blaugrana i el futbol com a fils conductors.
De fet, al franquesí li hauria encantat penjar les botes al Camp Nou, però, com confessa en una entrevista de Toni Frieros a Esportiu Maresme, “Van Gaal tenia altres plans i ho vaig respectar”. “El que sí que diré és que l’Atlético de Madrid es va portar increïblement bé amb mi. Em va signar un contracte de tres anys estant lesionat i sense passar revisió mèdica. Vaig ser molt feliç a Madrid, on sempre em van tractar molt bé”, afegeix.
Barjuan es va formar a l’EC Granollers i a la Masia, i es va retirar a l’Atlético de Madrid
Paraules que contrasten amb el seu adeu al conjunt blaugrana: “Crec que he estat l’únic jugador del Barça que s’ha acomiadat amb crosses després d’haver passat pel quiròfan”. Aquest és un dels seus dos pitjors moments al club. L’altre és la final de la Copa d’Europa perduda contra l’AC Milan el curs 1993-1994, el seu primer a l’equip. No en tornaria a jugar cap més.
Barjuan s’emociona quan recorda la figura de Cruyff, el seu tutor: “Quan parlava te’l creies perquè després veies que tenia raó en tot el que t’havia dit. Cruyff tenia una gran personalitat i intel·ligència”. Sent un “orgull immens” per haver format part del Dream Team, un llegat etern per al futbol i l’entitat: “El millor no van ser els títols, que també, sinó com va canviar la mentalitat del barcelonisme. El Barça va passar de ser un club perdedor o sense èxit a ser una ser una entitat guanyadora i tota una referència en el món del futbol”.
El juvenil A
La trajectòria com a entrenador del franquesí va començar al juvenil A blaugrana i, després del seu pas per les banquetes del Recreativo de Huelva, la UD Almería, l’RCD Mallorca i l’Hangzhou Greentown FC xinès, va tornar al club per dirigir el Barça Atlètic mesos després que Joan Laporta encetés la seva segona etapa com a president. Barjuan ha entrenat el filial en dues etapes i, entremig, va ser tècnic interí del primer equip, entre el cessament de Ronald Koeman i l’arribada de Xavi Hernández.
“Sempre sap greu que sigui per la destitució d’un company, i més si parlem de Koeman, un mite del barcelonisme. Em van demanar que dirigís el primer equip durant quinze dies, i això vaig fer: parlar amb els jugadors, dir-los què creien que s’hauria de canviar, què necessitaven de mi, perquè en dues setmanes era impossible donar-li la volta a la situació”, recorda el franquesí. “Era obligat anar a Kíev i guanyar per seguir a la Champions i es va guanyar. I a la Lliga no vam perdre. Vaig intentar que es jugués de forma ordenada i amb personalitat”, reivindica.
“No tothom pot dir que ha estat entrenador del Barça. Va ser curt, però intens. Un orgull, un honor, un privilegi i un record que m’acompanyarà sempre”, conclou Barjuan.
