Handbol Esplugues

Felicitat absoluta: l’equip, l’staff i l’afició celebren el gran èxit esportiu. Foto: RFEBM

Hi ha cap regal millor que un ascens de categoria? Aquesta pregunta se la deuen estar fent a l’Handbol Esplugues, club que enguany celebra 50 anys de vida, i que abans-d’ahir va certificar un ascens històric a Divisió de Plata, la segona màxima categoria de l’handbol estatal.

L’equip va perdre el primer partit al Quijote Arena de Ciudad Real divendres passat contra l’Anaitasuna B (25-24), però ja no tornaria a fallar; l’endemà guanyaria per la mínima contra el Base Oviedo (24-23) i el triomf per cinc gols contra els amfitrions, el Caserío de Ciudad Real (25-30), seria vital per acabar com a campió del grup 3. A la segona part contra els de Castella-La Manxa, l’equip d’Álvaro Polo va marcar 22 gols, una marca espectacular.

Una de les persones que va viure l’èxit esportiu a la localitat manxega va ser el president, Alberto Bayo. “Teníem una motivació extra, perquè aquest 2021 estem celebrant mig segle. Tot va ser perfecte, ens fa moltíssima il·lusió”, diu a aquest diari. El màxim dirigent detalla que ja han posat fil a l’agulla per “buscar el finançament perquè l’equip pugui gaudir de la Divisió de Plata. Ens ho hem guanyat i ens ho mereixem”, apunta.

Tot i això, Bayo té molt clar que no estiraran més el braç que la màniga. “Pujar no ha de fer que canviï la nostra filosofia de planter. Som un equip de base i ho seguirem sent”, assegura Bayo, que diu que en cap cas un ascens “hipotecarà el club”. De fet, el president considera que l’èxit esportiu és encara més gran si es considera que una part importantíssima de la plantilla que ho ha aconseguit és formada al CHE. “Som una família”, subratlla.

UN RECORD PER A GONZÁLEZ
El president, a més, diu que aquest ascens no hauria estat possible sense la feina que moltes persones han fet a l’Handbol Esplugues aquest darrer mig segle. I un dels noms que sorgeix durant la conversa és el de Juan Camilo González, president d’honor de l’entitat. “És l’ànima del club. Ha estat el motor de l’entitat durant molts anys i és la raó per la qual som on som”, apunta Bayo.

En declaracions a aquest diari, González explica que no va poder acompanyar l’expedició a Ciudad Real i que va “patir moltíssim” veient els partits per streaming, perquè “no podia ajudar de cap manera”. González, que va entrar al club el 1977, diu que es va quedar “sense paraules i molt emocionat” quan va acabar l’últim partit.