Berta Serrallès

Berta Sellarès, base del CB Roser. Foto: Clàudia Vies

És possible que Berta Sellarès (Igualada, 1995) no s’hagi conformat mai amb una simple resposta. “Des de petita sempre m’ha agradat veure-ho tot des de diferents perspectives, assaborir els matisos, indagar, preguntar i escoltar”, exposa la nova base del CB Roser, tècnica de suport als projectes de recerca europeus dels departaments de Dret, Polítiques i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Graduada en Humanitats i amb un màster en Antropologia, Sellarès aplica al bàsquet la seva curiositat universal i fuig de les veritats absolutes. No creu, per tant, en l’estadística d’un partit per determinar si algú ha jugat bé o malament. “Una jugadora pot estar desencertada en el tir i brillant en defensa, i aquest últim aspecte sol ser invisible per als números”, adverteix.

L’estadística justa seria infinita. “Sempre quedaran coses per afegir-hi perquè un somriure o un crit de suport poden canviar la dinàmica d’un equip”, continua la base del CB Roser. Entén el bàsquet com un esport i un esforç col·lectius on els petits detalls marquen les diferències.

Una nova aventura

Formada al CB Igualada, on va créixer durant 10 anys, Sellarès es va quedar a viure, jugar i treballar a Barcelona quan va acabar el grau d’Humanitats. Era 2017 i va fitxar pel CB Grup Barna. “Hi he viscut una etapa molt bonica amb grans persones i jugadores. En el seu moment vam pujar a Copa Catalunya, però últimament sentia que no podia ser jo mateixa a la pista i les dues parts vam decidir separar els nostres camins”, detalla.

“Pel meu caràcter, m’agrada ser una base que dirigeixi sense imposar res”, es retrata. Sellarès ha encaixat en l’estil i necessitats del CB Roser, un equip equilibrat amb una defensa sòlida que gaudeix al contraatac i pateix més en jugades en estàtic. Ella vol sumar sempre: fora de la pista o a la banqueta també anima, lidera i li dona una energia extra a l’equip.

“La Berta és una base que tothom voldria tenir a la vida i al bàsquet. Sap què necessites en cada moment, quan dir-te el que toca, riure, alterar-te o calmar-te”, la retrata Mariona Teixidó, aler del Joventut Badalona, amiga per sempre i companya de pis.

Després del seu retrobament amb La Nau i el CB Grup Barna, el passat diumenge i amb derrota per 65-53 després d’una segona part en què només van anotar 15 punts, Sellarès i les seves companyes no jugaran fins al 7 novembre. Serà quan rebin a casa el Draft Gramenet.

“Som un equip en què totes cuidem de la resta. La influència de l’estat d’ànim en les victòries i derrotes seria un bon tema per a una investigació…”, planteja Sellarès, sempre oberta a noves recerques.