Jonel Palou

Jonel Palou, aler pivot del CB Roser. Foto: Bàrbara Serna

“Força jugadors del Barça, almenys els de la meva generació, vivíem en una bombolla i pensàvem que si no arribàvem al primer equip, no hi havia cap altre destí prou atractiu i que era millor deixar el bàsquet”, reconeix Jonel Palou (Barcelona, 1988), aler pivot del CB Roser. El temps i les experiències li van fer canviar la mirada: “Realment érem xavals de 18 anys amb molt marge de millora. No només pots jugar a la Lliga ACB. També hi ha altres països”.

A Dinamarca Palou va competir set anys. Un mes al Sisu, d’on va marxar perquè no ho podia compaginar amb els estudis, i sis cursos a l’Stevnsgade, una entitat de barri amb qui va créixer de la mà: “Vam pujar de la Segona Divisió a Primera i ens vam consolidar. És un club que m’estimo moltíssim”. El seu últim curs va jugar al Falcon, de Segona.

Sempre va viure a la capital, Copenhague, potser la seva ciutat favorita: “És preciosa, tranquil·la i segura, i encaixa molt amb la meva manera de viure”. Li encanta que no calgui lligar les bicis al carrer, que el metro no tingui barreres, el seu aire “net i pur” i les esplanades verdes silencioses. “Copenhague et porta a una altra dimensió. Aquí hi ha més vida fora de casa”, afegeix.

Els inicis

La seva història amb el bàsquet va començar al CE Laietà, el degà d’aquest esport i gràcies a l’amor del seu germà gran per la cistella. “Jo jugava a tenis, que m’encantava, i a hoquei, que no em feia el pes, i vaig continuar els passos del Guillem”, confessa el cortsenc, que abans de jugar a les categories inferiors del Barça va passar pel CB Cornellà, on també va competir al júnior B.

El seu primer any de sènior va tornar al CE Laietà i després va fitxar pel CB Montcada, “un equip punter de la Lliga EBA i ple de jugadors molt contrastats” que es va desfer després del curs 2007-2008. L’entitat acabaria desapareixent més tard. El mateix destí que el seu següent destí, la UB Sabadell de Miguel López, que per la crisi es va quedar sense pressupost el gener de 2009. “Ens entrenàvem quasi cada dia i molts jugadors vam decidir plegar perquè els viatges suposaven una despesa important”, recorda.

Dos dies després va rebre la trucada per anar al CB Ciutadella de Tisi [Patricio] Reynés, que es va assabentar de la situació del club: “Va ser una experiència molt bonica perquè vaig poder veure com era la vida de jugador professional entrenant-me fort matí i tarda, i viure a Menorca, un lloc magnífic”.

En els seus dos cursos al CB Mollet, a Lliga EBA, va ser un dels joves en un equip amb molts jugadors de llarg recorregut. “M’encantava el grup humà i esportiu, el club, la pista, una de les millors de Catalunya, i la grada, sempre al peu del canó”, recorda aquest poliglot que parla català, castellà, anglès, francès i danès.

L’últim any abans de marxar a Dinamarca, Palou va fitxar per la Unió Esportiva Sant Cugat de David Lizano i després de l’aventura danesa va incorporar-se a la Unió Bàsquet Sant Adrià (UBSA) de Mario Lousame, el seu segon entrenador a Mollet: “Va ser una llàstima no poder acabar el curs per la pandèmia. És un club amb molts equips i persones que s’hi deixen l’ànima”.

Ara se sent un “privilegiat” per jugar en una entitat com el CB Roser: “Som un equip molt competitiu que és capaç del millor sempre quan estem al 100%. Tenim bons horaris, som al centre de Barcelona i a l’Estació del Nord”. “Les instal·lacions són maques… Aprofito per comentar, per si algun regidor o regidora ens llegeix, que a veure si hi fiquen parquet… Si no és així, no podré allargar gaire més la meva vida esportiva”, conclou, divertit i reivindicatiu, Palou.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram