Les amistats de Xavi Assalit

“Xavi, vine un moment… Fa temps que penso que podries fer les proves d’accés al Club Joventut Badalona perquè et podrien agafar. Tens talent”, li va dir l’Ignasi, el seu professor d’Educació Física a l’Aula Escola Europea, a Pedralbes. En aquell moment, Xavi Assalit (Barcelona, 1995) ni tan sols jugava a l’equip de bàsquet del col·legi, on curiosament no es podia practicar el futbol. Botava i llençava la pilota al pati i a les classes de l’Ignasi.

Amb 9 o 10 anys, Assalit, ara base del CB Mollet, de LEB Plata, veia l’esport de la cistella com una diversió i desconeixia la dimensió de la Penya. Per això no va passar nervis abans ni durant ni després del procés de selecció, ni tampoc es va emocionar gaire quan els seus pares li van dir que el club el fitxava. Amb el pas del temps i “compartint vestuari amb grans jugadors”, va valorar com era “de privilegiat”.

“Sento nostàlgia recordant la meva generació, la del 95… A la Penya ho vam guanyar tot i érem una pinya i molt amics”, confessa. Es refereix, per exemple, als tres campionats d’Espanya (a Marín el júnior, a Zaragoza el cadet i a Guadalajara l’infantil) o la Minicopa ACB i sempre dirigits per Paco Redondo, ara ajudant de Chus Mateo al Real Madrid. L’últim curs d’Assalit a Badalona van aixecar també el Torneig Júnior de l’Hospitalet i el Nike International Junior Tournament, l’Eurolliga júnior.

El barceloní tenia tres propostes per continuar la seva carrera: la NCAA estatunidenca, el CB Prat (vinculat de la Penya) i la trucada de Sito Alonso, que l’havia anat seguint des de ben petit a Badalona. Va triar la tercera: “És un entrenador pedagògic i amb molts coneixements que acompanyava els seus plans de partit amb metàfores. En una de les xerrades prèvies a un partit contra el CB Canarias, Alonso es va posar una sabatilla de color blau i una altra blau cel. Després ens va preguntar qui s’hi havia fixat. Ho havíem fet cinc o sis. Va venir a dir-nos que al matx hauríem d’estar pendents de molts més detalls que de les jugades del rival”.

Debut a la Lliga ACB

Assalit va debutar amb el Gipuzkoa Basket d’Alonso a la Lliga ACB, a casa i contra el Bilbao Basket. “Com que només quedava un minut teníem el partit guanyat, vaig pensar que potser tindria la meva oportunitat. Van ser 13 segons i un record etern. Un orgull”, explica el barceloní, que va disputar vuit matxs a l’elit. Aquell curs en va disputar 20 amb l’Iraurgi SB, l’equip vinculat.

Sobretot després de la seva experiència a Euskadi, el barceloní va prioritzar els estudis, la feina i les amistats en les seves decisions esportives. “El bàsquet se’t pot acabar d’un dia per l’altre amb una lesió molt greu, i val més la pena tenir una cosa segura”, defensa. Així que va tornar a Catalunya i va fitxar pel CB Roser, aleshores a Primera Catalana. “Va ser en Joan Gavaldà qui em va preguntar si hi volia anar. Érem un grup molt unit que va completar un any espectacular amb l’ascens a Copa Catalunya”, recorda, orgullós. El segon any es van quedar a una victòria de disputar les fases d’ascens. El tercer curs arribaria l’ascens a la Lliga EBA: “Vam quedar primers a la Lliga regular, vam eliminar la UE Sant Cugat a quarts de finals, i vam pujar tot i perdre els dos partits de la Final a Quatre de Salou”.

Primera etapa a Mollet

El seu següent destí van ser els Escolapis de Sarrià, amb un primer any en què es van quedar a prop de l’ascens a Copa Catalunya, i un segon que no es va poder concloure per la pandèmia. “Vam pujar a Copa amb la reestructuració de categories pel coronavirus i, com que només es jugaven les lligues FEB, al gener me’n vaig anar al CB Mollet”, recorda. De nou, Salou va ser un territori talismà per a Assalit, decisiu amb set assistències perquè el seu nou equip superés el Club Bàsquet Sant Antoni i pugés a LEB plata: “Tothom deia que el nostre rival era el més fort de la categoria perquè tenia molts jugadors de categories superiors. Nosaltres vam demostrar molta unió”. Ell, però, va decidir tornar a Sarrià, on també va brillar en un curs, el passat, en què l’equip va arribar a les fases d’ascens.

La Lliga Catalana

En la seva segona etapa al CB Mollet l’entrevistat, que treballa en una consultoria financera, afronta un “gran repte” demà contra el CB Prat, un dels “tres o quatre millors equips de la LEB Plata o potser el millor”, en la segona semifinal de la Lliga Catalana i a casa, al Pavelló Municipal d’Esports Plana Lledó. “La nostra pista és una de les més complicades de la categoria perquè la grada ens anima moltíssim”, celebra Assalit, a qui li encantaria jugar diumenge la final contra el vencedor del CB Cornellà-CB Salou.

“En Josep Maria Marsà sap cuidar molt bé l’estat d’ànim de l’equip. Tots anem contents als entrenaments i això es tradueix en el joc”, agraeix. “La relació d’un base amb els companys ha de ser fluida, i per això tracto que el vincle es traspassi fora de la pista fent plans amb l’equip. No entenc el bàsquet si no és gaudint-lo amb amistats i persones a qui aprecio. D’aquesta manera, els èxits tenen doble premi”, conclou, convençut.