Laura Rovira

Laura Rovira, aler del CB Roser. Foto: Clàudia Vies

“No em crearà un trauma tenir un mal dia perquè n’he passat de molt pitjors”, confessa Laura Rovira (Barcelona, 1994), que abans de cada entrenament i partit té “una mania una mica estranya”. Primer toca el terra i després fusta, tant al vestidor com a la banqueta.

“Pot semblar una ximpleria, però a mi em tranquil·litza”, amplia l’aler del CB Roser. Repeteix la seqüència des que es va trencar el genoll. Li ha passat dues vegades, sempre amb una ruptura del lligament creuat anterior del genoll dret. La primera vegada amb 13 anys i la segona, amb 15. Gairebé dues temporades en blanc. Malgrat que li encanti esquiar, no hi va per precaució, i mai comença a baixar o pujar escales amb la cama esquerra.

“Tothom necessita l’ajuda d’altres persones, però no acostumo a demanar-la per una jornada dolenta”, adverteix. No deixa d’oferir ajut amb uniforme o sense, perquè és infermera. Amb el temps, ha après a desconnectar del que veu i viu a l’hospital quan és a casa: “Soc molt sensible i si reflexionés sobre el dia a dia…”.

“Un capítol més”

Formada al Col·legi Cultural de Badalona, la Penya i el CBF Sarrià, Rovira va viure moments extrems al Bàsquet Maresme Mataró 3 Viles. La temporada 2017-2018 va coincidir amb l’ascens a Lliga Femenina 2 i amb una altra pausa de bàsquet, en aquest cas per patir trastorns de la conducta alimentària. “Fa anys seria impensable que t’expliqués això. Ara ja ho he normalitzat. He tingut trastorns molts anys. És un capítol més en la meva vida”, confessa l’entrevistada.

“Vaig anar incorporant-me als entrenaments a poc a poc”, recorda Rovira, que el setembre de 2018 va canviar el Mataró pel CB Roser, de Copa Catalunya. L’aler és una de les peces clau en un equip coral que la temporada passada va completar el seu millor any. “Sembla surrealista que un curs en què vam acumular tants canvis i entrebancs acabés sent molt divertit, i molta culpa en van tenir les jugadores del B i del C amb la seva contribució”, analitza.

“Mai tornarà a passar que un equip de Copa fiqui només 28 punts en un partit. Teníem una plantilla curta i les sèniors estàvem esgotades. El dia anterior havíem fet una remuntada increïble contra el CB Igualada”, recorda Rovira. “Amb més descans i encerts, hauríem pogut jugar la fase d’ascens a Lliga Femenina 2. Un fet encara més històric que la quarta posició per a un CB Roser que és un club de barri”, lamenta l’aler.

Només pensa en el rival del pròxim diumenge, el TGN Bàsquet. “Ens van guanyar per molts punts l’any passat i estarem molt motivades”, avisa Rovira, que té molt d’aquella nena que s’empipava perquè no volia anar a fer dansa. La petita Laura només volia jugar a bàsquet.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram