Borja Carasusán, entrenador de l’AE Les Corts-UBAE. Foto: Josep Monsó
Amb 28 anys, Borja Carasusán (Barcelona, 1989) va sentir que necessitava una pausa com a entrenador. “Em calia una temporada per a mi, tornar a posar-me les botes i jugar a futbol sala. Pensa que m’havia retirat molt jove, amb 23. Vaig gaudir molt el curs, en part perquè entenia com mai els tècnics”, recorda. El parèntesi de les banquetes el va ajudar a carregar les piles i créixer com a entrenador.
“Pateixo igual o més que abans de la pausa. Forma part del meu caràcter. A més, soc un etern inconformista i perfeccionista, i això és bo, però també dolent. He d’aprendre a posar-hi una mica de fre”, reconeix el barceloní.
Format com a jugador i tècnic al CFS Molins 99, Carasusán viu la seva tercera temporada com a primer entrenador de l’AE Les Corts-UBAE. Des del primer dia ell i la resta del cos tècnic s’han mostrat propers a les jugadores. “Al principi de la temporada ens reunim amb cada una per posar en comú els que creiem que són els seus punts forts i ajudar-la a explotar-los durant l’any”, detalla el barceloní. També van parlant amb elles sobre els seus progressos, però també per interessar-se pels seus estats d’ànim i oferir-los ajuda pel que necessitin. “Volem que sàpiguen què poden aportar a l’equip. Les veiem, sobretot com a persones, i fomentem una relació fluida, i això es tradueix en el joc, a la pista”, enraona.
Els valors, la prioritat
Tota aquesta manera de fer dibuixa un mètode de treball que encaixa en la filosofia del club, que té com a símbol un animal singular desaparegut fa uns 4.000 anys. “Ser mamut és transmetre uns valors als nens i nenes perquè els acompanyin tota la vida i que són més importants que qualsevol resultat i títol”, descriu Carasusán.
Excepte el Futbol Sala CN Caldes, líder amb ple de punts, i el CFS Castellón, el seu perseguidor que només ha cedit un empat, el grup 2 de Segona Divisió està molt igualat. Una bona ratxa et fa pujar de pressa moltes posicions i una dolenta, al contrari. “M’agrada que els partits siguin competits, i contra el CFS Eixample, malgrat la derrota, m’ho vaig passar bé. Això sí, crec que no vam merèixer perdre, igual que davant el CFS Castellón”, confessa el barceloní, satisfet amb el 6-0 contra el CD Concòrdia del passat 30 d’octubre. La pròxima cita serà dissabte 13 de novembre, amb la visita a l’AECS l’Hospitalet, un equip “molt dur a casa seva i que competeix i defensa molt bé. Jugar contra rivals tan físics sempre és molt exigent”.
Durant la conversa amb Carasusán es nota que admira el seu equip. No pot ni vol amagar-ho. “Soc un privilegiat perquè compto amb grans jugadores i persones que sempre volen competir, aprendre i treballar més. Amb la seva actitud em fan millor entrenador perquè he d’intentar trobar més idees i formar-me més”, reconeix, agraït. “Jo les exigeixo, però elles a mi també. Quan passa això, és màgic”, tanca, orgullós.
