La paciència d’Alèxia Putellas

Les entrevistes cara a cara sempre li donen a qui la fa molts matisos de qui respon les seves preguntes: com respira, les postures corporals, els gestos, com arriba a la trobada, potser l’estat d’ànim… Laura Rosel, directora d’El matí de Catalunya Ràdio, va aprofitar aquest dilluns el que veien els seus ulls i l’olfacte periodístic per trencar un tòpic fruit de la distància i els prejudicis: “Potser molta gent es pensa que estàs lesionada i vas al metge dues hores al dia o a fer una mica de recuperació i ja està, i fas una cara de cansada avui…”.

“M’han programat molta càrrega i, entre cometes, tinc poc descans”, diu Putellas

Alèxia Putellas (Mollet de Vallès, 1994) va somriure. És molt possible que fins i tot agraís la pregunta de la periodista. A la capitana del Barça i doble Pilota d’Or, i que aquell mateix dia va ser nomenada Millor Jugadora del curs 2021-2022 segons el jurat de la 10a Gala de Les Estrelles del Futbol Català, que organitza la Federació Catalana de Futbol, li encanta ampliar les mirades, fer reflexionar i apropar la realitat de les esportistes perquè tothom tingui ben present que, sobretot, són persones. “És cert, m’han programat ja molta càrrega i, entre cometes, tinc poc descans. Cada dia entro a les nou del matí i surto a la una o dos quarts de dues de la tarda. El meu objectiu és que, quan torni, el meu rendiment acabi sent encara millor que abans, i això no s’aconsegueix amb visites al metge de 15 minuts”, enraona Putellas.

Aquell entrenament

El passat 5 de juliol, un dia abans de l’inici de l’Eurocopa d’Anglaterra i en un entrenament amb la selecció espanyola a l’Abadia de Bisham, la molletana va veure com el món s’aturava per a ella: va patir ruptura del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Un contratemps que li ha fet valorar encara més les coses i tenir més paciència. No té pressa. Vol continuar fent les coses bé: “No, no posaré en risc els anys que em queden de carrera. Tornaré quan senti que estic preparada i tenint en compte l’opinió dels metges, és clar”.

Quan torni

Els dies que se sent més desanimada i amb menys forces s’imagina el moment en què tornarà a vestir-se de curt per jugar un partit. “Penso en aquell moment i sento com rebo energia de cop”, confessa Putellas, que reviu les primeres setmanes de lesió. Dies en què “pràcticament” no podia fer res, “gairebé no em podia moure” i l’única opció era “esperar i deixar que corri el temps”. “Ara ja estic en la dinàmica que m’agrada, la d’acumular reptes. Sé que encara em queda molt camí per tornar”, afegeix.

“Tornaré quan senti que estic preparada i valorant l’opinió dels metges”

La seva família sempre és un suport constant, sobretot en el primer tram de la lesió i “en l’àmbit emocional”. La molletana no s’oblida de l’equip mèdic i tècnic, els preparadors físics, les seves companyes… “Tothom m’impulsa i m’ajuda”, agraeix.

Espectadora

Reconeix que al principi li va costar molt asseure’s a la grada per veure competir el seu equip: “Feia poc estava allà i comença la temporada i ja no era així. Ara jo ho porto millor. M’hi he d’adaptar. Això no vol dir que no em posi més nerviosa que quan jugo. No m’empipo durant el matx, simplement pateixo perquè vull que tot surti bé. Ja sabem que el futbol és un joc d’errors”, reflexiona.

“Des de la grada estic coneixent les companyes d’una manera diferent”

Des de fora ha après a conèixer les companyes “des d’una altra perspectiva, ja que, per sort, no havia estat mai a la grada tants partits”. Ara té més material per entendre-les i ajudar-les millor, i per connectar amb elles quan estigui disponible. Putellas també veu “més a prop” el dia en què juguin “de manera estable” al Camp Nou i que ja no sigui només un fet puntual. “Quan es va anunciar que es disputaria el primer partit a l’Estadi feia molts anys que ens preguntàvem quan arribaria el moment”, tanca, convençuda i pacient, la molletana.