Nicole Wiggins

Nicole Wiggins celebra una aturada durant un partit. Foto: BM Granollers

“Aquesta història li sol fer moltíssima gràcia a la gent perquè jo era una nena molt bruta i molt gran… Faig gairebé 1,80 metres des dels 11 anys i al col·legi semblava Godzilla. Al futbol em posaven de portera, però no els agradava que jugués amb ells, i també vaig provar amb el bàsquet, l’hípica o el karate… Tot m’avorria”, confessa, en un directe a Instagram per a la Real Federación Española de Balonmano, Nicole Wiggins (Madrid, 2000), portera del BM Granollers, que al final de temporada marxarà cap al Nice Còte d’Azur Handball, equip francès on jugarà els pròxims dos cursos.

Un veí del seu poble, Seseña (Toledo), que havia jugat a handbol i que era amic de l’exgerent del Base Villaverde, li va preguntar per què no li donava una oportunitat a aquest esport. “‘Tens planta per a una disciplina amb noies grans i de contacte…’, em va dir”, recorda Wiggins, que el seu primer dia al club va quedar atrapada per l’ambient, amb companyes “estudioses que no només treballaven de valent, sinó que ho feien divertint-se”.

Cada dia feia un “viatget” d’uns 70 quilòmetres, entre anada i tornada, a Villaverde. “Ma mare va ser qui va fer aquest esforç per mi, el de portar-me i esperar-me”, agraeix Wiggins, que no volia ser portera, perquè desitjava marcar gols, però que, a poc a poc, es va anar acostumant a la porteria. Fins a sentir-se “molt a gust”. Tant que veia que podia ser “força determinant” en alguns equips.

Podríem dir que el curs 2019-2020, el primer amb pandèmia, va marcar un abans i un després per a la madrilenya. Va ser una temporada “esgotadora en l’àmbit mental” per a Wiggins, que estava farta d’encadenar “un partit bo i tres dolents i d’aquella irregularitat que arrossegava des de feia anys”.

Silvia Navarro

Una convocatòria amb la selecció absoluta i, sobretot conèixer i veure com treballava el seu ídol, Silvia Navarro, li van fer descobrir quins eren els passos que havia de fer per millorar com a portera, esportista i persona. “Em vaig fitxar en com cuidava cada detall la Sílvia, en com era professional cada dia i cada moment pel que fa al descans, a l’alimentació… Mai es deixava distreure per un error o el que fos. No hi havia res que la pogués desconnectar. Sempre estava centrada en la seva feina”, recorda la madrilenya.

Formada al Base Villaverde, Wiggins ha crescut i ha fet créixer molt el BM Granollers

Wiggins va veure que havia de fer el mateix i centrar-se en el que estigués fent en aquell instant. Així, va començar a planificar-se el dia i a concentrar-se quan estudiava, quan estava a classe o en els entrenaments. “A poc a poc, cada vegada em costava menys activar-me i ficar-me en situació”, afegeix. La van inspirar especialment la biografies de Phil Jackson i de Kobe Bryant: “Em van donar moltíssimes idees per posar en pràctica durant els partits. Per exemple, abans em posava música motivadora, però si ho fas quan estàs molt nerviosa, encara ho estaràs més”.

Així que a Wiggins li agrada arribar una estona abans de l’inic dels partits i fer els seus estiraments, continuar amb unes peses lleugeres per escalfar els músculs i prevenir lesions, i escoltar música. “Si estic nerviosa, em poso cançons que em generin bon rotllo, com el Waka Waka, de Shakira, que era el nostre himne a la selecció júnior. Si estic una mica apagada, trio música que em motivi més”, exposa.

“Em vaig fixar en com cuidava cada detall Silvia Navarro, en com era de professional”

“Gràcies per tant, BM Granollers! Encara queda molta temporada per endavant i amb molt treball!”, va escriure a les seves xarxes socials Wiggins el passat 22 de desembre, després que se sabés que aquest serà el seu últim curs al club, al qual va arribar el 2018-2019 procedent del Base Villaverde.

És una de les porteres de referència a Europa. El passat mes de novembre estava fent una mini pretemporada amb el seu equip quan va haver de viatjar a l’Europeu, celebrat a Eslovènia, Montenegro i Macedònia del Nord, per la lesió del seu ídol, Silvia Navarro. La seva actuació va ser estel·lar. Abans havia guanyat l’or amb les grans als Jocs del Mediterrari d’Oran, Algèria. Està clar que Wiggins sap aprofitar les seves oportunitats.