Kaba Gassama

Foto: RFEBM / J. L. Recio

“Quan sortia de l’institut anava directa al Palau d’Esports, on em posava a fer els deures amb les companyes del BM Granollers fins a les set de la tarda. Ens entrenàvem i cap a casa! Em passava tot el dia al Palau i ara hi he jugat el meu primer Mundial”, celebra Kaba Gassama (Granollers, 1997), pivot de la selecció i del Fleury Loiret.

Vau jugar un Mundial d’Espanya perfecte fins a semifinals contra Noruega, que va ser molt superior. Igual que Dinamarca en el partit pel bronze.
La sensació és agredolça: m’hauria encantat guanyar una medalla, però sé que vam fer un gran paper. No hem de fixar-nos només en els dos últims partits.

Es nota que us estimeu i que sou molt generoses entre vosaltres. Mai abaixeu els braços. Teniu molta química i la transmeteu.
Som un grup amb joves i veteranes que ens complementem. Saps que estàs envoltada de mares o germanes grans que t’ajudaran quan estiguis malament i t’hi sents còmoda.

Alguna és més mare per a tu que la resta?
Totes ho són, però la Shandy [Barbosa] em va apadrinar des del primer dia i li agraeixo moltíssim. Em cuida molt.

En una entrevista a El País confessaves que et vas fixar en Shandy i Marta Mangué perquè eren de color.
Sí. Quan era petita volia tenir una referent negra, com jo, i no n’hi havia moltes. Quan vaig començar a seguir Les Guerreres, em van inspirar. Volia ser com elles! I no em va importar que cap de les dues fos pivot.

Els vas demanar algun autògraf?
I tant que sí! Els de la Shandy els conservo a casa. Amb la Marta he jugat aquesta temporada en contra. M’hi vaig apropar i li vaig dir: “Marta, em comportaré com una fan… M’he de fer una foto amb tu perquè si no avui no dormiré avui”. I tinc la imatge al mòbil! [Riem]. Quin orgull!

Segur que durant el Mundial la teva família et va fer moltes fotos des de la grada. Hi van venir tots?
L’últim dia, contra Dinamarca, hi havia els meus germans. No sabia que vindrien. De fet, em van enganyar! [Riem]. Va ser indescriptible veure la família, les amistats, les meves excompanyes del BM Granollers…

“Va ser increïble créixer des d’aleví fins a ser la capitana del sènior del BM Granollers”

I marcar tres gols contra Dinamarca. Els vas celebrar d’una forma especial, fent l’avió.
En els altres dos partits a Granollers no havia pogut marcar i no volia marxar de casa meva sense anotar cap gol. No podia ser. Sincerament, no m’esperava jugar tants minuts en el meu primer Mundial. El seleccionador, José Ignacio Prades, va confiar molt en mi i li agraeixo.

Què has après dels teus pares?
Podria estar hores i hores parlant-te d’ells, però t’ho concretaré molt: si vols arribar a algun lloc, has de treballar amb humilitat i amb els peus a terra.

Per què vas començar a jugar a handbol?
Pel meu germà Mamadou, que ara juga a l’Sporting de Portugal i també ho va fer al BM Granollers, i també perquè m’ho passava bé amb les meves companyes. Per a mi era l’important.

Quan vas començar a somiar a ser professional?
Sobretot el meu últim any de juvenil. El primer equip va pujar a Divisió d’Honor amb Carlos Viver i el nou entrenador, José Luis Villanueva, va parlar amb el meu pare i amb mi perquè fes la pretemporada amb les grans. El José Luis creia que jo tenia potencial i la seva confiança em va donar una energia extra.

Per què li donaries les gràcies a aquest esport?
Per haver-me canviat la vida. Jo era una nena molt tímida. L’handbol m’ha ensenyat a ser més oberta i espontània. Fora de la pista potser em fas segons quines coses, però a dins segurament et cridaré i t’esbroncaré… [Riem].

La temporada amb el Fleury Loiret està sent molt dura…
La situació és molt complicada: som últimes. No hem començat bé la Lliga. Ens han penalitzat també les lesions. Confio que millorarem i remuntarem.

Ja fa dos anys que vas marxar a França. El teu primer destí va ser el Nantes.
Els primers mesos van ser complicats, perquè només parlava una miqueta de francès i trobava molt a faltar la família, les amistats, la ciutat i l’equip on m’he enamorat de l’handbol. Va ser increïble créixer des d’aleví fins a ser la capitana del primer equip. Porto el BM Granollers al cor.