Juan Hereza

Juan Hereza, entrenador del CB Roser. Foto: Ferran Torné/FCBQ

“Per a mi ser entrenador és saber gestionar persones abans que esportistes, i les teves i les seves ambicions en funció del que has après i has viscut”, exposa Juan Hereza (Barcelona, 1990), tècnic del CB Roser. Hi entrena des dels 17 anys, gairebé mitja vida a l’entitat on també s’ha enamorat. Transmet lideratge i carisma, i es nota que sap trobar l’equilibri entre l’empatia i l’exigència. L’equip, a la zona tranquil·la de la classificació, tancarà dissabte la temporada al grup C de la Lliga EBA visitant el CB Es Castell, que també té 10 victòries.

“En Juan és intens, molt intens, i la intensitat va de bracet de la passió i les ganes que hi poses. Contagia el seu etern optimisme i el caràcter guanyador”, el retrata Sergi Tubert, aler pivot del CB Roser. “A vegades fins i tot està massa pendent de nosaltres. És un suport constant i un amic més que ve a sopar amb els jugadors”, descriu l’escorta Raül Verano.

Hereza aconsegueix que els esportistes se sentin importants, i ho fa amb paraules i fets, i una gran rotació. “És clau que tots juguem més o menys els mateixos minuts”, destaca el base Joan Gavaldà. “El Juan no només es deixa l’ànima als entrenaments i als partits, sinó que també està disposat a ajudar-te i escoltar-te en qualsevol moment”, agraeix Tubert. Una relació d’amistat i plena confiança que, segons Gavaldà, no perjudica l’exigència esportiva: “Li puc comentar o explicar el que sigui, també un problema personal. A la pista, però, l’entrenador serà el primer que em foti canya i vulgui que doni més. Et fa créixer molt en tots els sentits”.

Un tècnic que marca

És molt significatiu que un jugador amb tan recorregut com Sergi Galceran, capità del segon equip, el CB Roser B, asseguri que els seus millors anys esportius han estat amb Hereza. Després que el descartessin per al primer equip, l’entrenador gracienc el va convèncer perquè jugués al sènior B, que dirigia en aquell moment. “Volia reivindicar-me i el Juan em va donar una confiança absoluta en un grup format per júniors i veterans. Va ser una injecció de moral i vaig recuperar el meu joc en unes temporades molt bones i amb molts ascensos”, agraeix Galceran.

L’entrenador del conjunt del Fort Pienc també és un gran conversador. Seria difícil calcular quantes hores ha reflexionat sobre l’equip, el bàsquet i la vida en general amb el capità Dani Roure. “Hem arribat a parlar moltíssim”, comenta, entre riures, Roure. “Aquest curs ho fem menys perquè soc tutor de sisè de Primària a l’Escola Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet, i vaig de bòlit”, afegeix. “En Juan és un excel·lent tècnic que gairebé està connectat les 24 hores amb el bàsquet i l’equip. Sap veure i gestionar les necessitats del grup”, reconeix Gavaldà.

Un vincle de sinceritat

“La relació que té amb l’equip és molt bona, l’ideal. Ho veus, sobretot, amb els companys que porten més temps amb ell. El vincle és de respecte i sinceritat. Amb el Juan comparteixes els aspectes bons i els dolents, i tothom està centrat a treballar”, intervé el base David Haro. “És un entrenador que busca i demana el suport i la complicitat dels jugadors. Una actitud que reforça la confiança mútua”, defensa Roure.

“Els jugadors han d’entendre que la motivació ha de ser diària i que, si gaudeixen cada entrenament, fruiran encara més durant els partits i estarem més a prop de la victòria”, conclou, apassionat, Hereza.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram