Foto: David Ramírez
“Al pare li deia que no entenia que li agradés xiular perquè era com si tingués ganes de passar-ho malament. Suposo que el Paco gaudia arbitrant, el seu vincle amb l’hoquei herba”, recorda Jordi Alastrue (Barcelona, 1978), entrenador de l’RC Polo de Divisió d’Honor femenina i director tècnic de la línia masculina de l’Escola d’Hoquei.
El Paco et va portar a l’Escola d’Hoquei del Barça, on et vas enamorar d’aquest esport.
El recordo a la grada veient-me als partits i entrenaments. Sempre li estaré agraït per com em va ajudar i acompanyar. A les mitges parts dels partits que xiulava, jo sortia amb el meu estic o jugava amb ell una estona. Un dia, tornant a casa del Pau Negre, de Montjuïc, la mare, l’Ana Maria, li va dir al pare que potser m’havien d’apuntar a hoquei herba. Dies després, el Paco em va acompanyar als camps annexos de l’antic Mini Estadi. Allà va començar tot.
Ser entrenador és un ofici d’un diàleg interior infinit?
Et menges moltes coses tu sol i intentes comptar amb un cos tècnic proper i lleial amb qui compartir detalls i emocions. A vegades et castigues massa. No tot el que passa depèn de tu. Ni de bon tros.
Com és el teu equip?
Molt generós. Les jugadores tenen química entre elles i amb el cos tècnic, s’ho passen bé i treballen al màxim… De moment els resultats són bons, però haurem de demostrar la nostra unió quan potser vinguin un o dos que no ho siguin.
La Copa de la Reina a casa va ser una gran decepció?
Acabàvem de guanyar el Club de Campo i estàvem en un moment de forma excel·lent, i perdre a quarts de final contra el Club Júnior 1917 va ser un cop fort perquè vam ser superiors gran part del partit. Només pensem en la Lliga, on som segones.
La primera volta es va tancar el 7 de novembre i la segona començarà el 6 de març!
L’aturada és molt bèstia i intentarem tornar a la Lliga igual de fortes que aleshores. No serà gens fàcil. El 17 de gener vam començar una pretemporada que serà més llarga que la d’estiu. Algunes jugadores estan una mica més rodades perquè han competit amb la selecció.
“Intento comptar amb un cos tècnic proper i lleial amb qui compartir detalls i emocions”
En dos mesos es jugaran les nou jornades de la segona volta i la Final Four…
Tot està massa comprimit. Serà un esprint final molt exigent. El calendari s’ha vist afectat pels Mundials sots 21. El masculí es va disputar, però el femení es va ajornar per un brot de coronavirus a Sud-àfrica [el campionat s’ha reubicat a l’abril i Espanya ha anunciat que no hi participarà perquè fer-ho afectaria la disputa de la Divisió d’Honor femenina]. El nostre últim partit va ser el 14 de novembre a la Copa. Després vam entrenar-nos dues setmanes més sense les jugadores internacionals i les que no van tornar a casa. Al desembre ja no ens vam exercitar, així que el parèntesi ha estat d’un mes i mig.
El passat 22 de desembre vas anunciar que s’acabava la teva etapa com a seleccionador sots 21 femení.
Un dia abans la Federació Espanyola d’Hoquei em va comunicar que no comptava amb mi per al següent cicle [la seva substituta serà Mar Feito]. De moment, es tanquen 18 anys en què he passat per totes les categories femenines. He gaudit molt i he après mil coses, he viscut els Jocs Olímpics de Rio 2016 i he pogut competir contra les millors.
I a València vas guanyar l’Europeu sots 21 de 2019.
Ha estat el meu últim torneig oficial com a seleccionador, i el millor record que m’emporto juntament amb l’estima i el suport de les jugadores, que és gairebé tan important que qualsevol medalla.
Què sents per l’RC Polo?
Molt d’orgull! És una entitat amb 125 anys d’història i volem celebrar l’efemèride amb títols. Quan l’estiu del 2000 vaig rebre l’oferta de l’RC Polo, era molt jove i ho jugava tot amb el Barça, on lluitàvem per evitar el descens.
Era un repte immens per a tu.
Sí. Perquè volia demostrar-me que podia jugar en un equip que lluitava pels títols i guanyar lligues, copes i una Eurolliga va ser increïble. Ara visc la meva segona etapa com a entrenador del sènior femení i soc el director tècnic de la línia masculina de l’Escola d’Hoquei.
En aquests temps és molt difícil que algú sigui tan fidel a un club…
Quan vaig començar a l’ RC Polo, hi havia treballadors que m’explicaven que feia 20 o 25 anys que hi eren, i em semblava una animalada. I ara entreno algunes jugadores que no havien nascut quan vaig encetar aquesta etapa! El club sempre ha confiat en mi i l’estimo moltíssim. També portaré sempre al cor el Barça, on em va portar el pare un dissabte que mai oblidaré i on vaig aprendre a jugar i competir.
