Joan Verdú celebra el seu gol en l’amistós contra l’AE Prat (1-1). Foto: CE l’Hospitalet
L’aparició del nom dels jugadors a les samarretes i la retransmissió de tots els partits a la televisió van canviar per sempre el sentit i la mirada del futbol. El cas de Joan Verdú (Barcelona, 1983), que té el mateix representant (Màgic Díaz) des dels 16 anys, és excepcional.
I precisament va ser Màgic Díaz qui l’anava informat de l’interès del CE L’Hospitalet per ell. “Per una cosa o una altra, fins ara no ha pogut ser. L’Hospi va ser una de les opcions que em sortien durant els mesos que tornava de la Xina, que té un calendari de competició diferent”, reconeix Verdú, presentat el dia 1 a l’Acollidora. “Ens vam entendre de pressa. Fa molts anys que m’identifico amb l’Hospi, que juga bé i vol ser protagonista. Compartim mirada”, afegeix.
Format a la Masia i amb alguna presència puntual al primer equip del Barça, el migcampista va viure la seva experiència real a l’elit a un Dépor amb menys poder econòmic que donava veu als joves. “Hi vaig créixer molt. Tenia més ganes que pressió”, recorda. A La Corunya va connectar sobretot amb Miguel Ángel Lotina: “Sempre va apostar per mi i em va ajudar dins i fora del camp. És un entrenador que m’ha marcat”.
Al següent destí, el RCD Espanyol, va jugar els seus millors anys a l’elit: “Va ser on em vaig sentir més important. Vam reunir un molt bon grup amb Sergio García i companyia”. Després, Betis, Baniyas (Emirats Àrabs) i una efímera estada a la Fiorentina, on va arribar l’últim dia del mercat de fitxatges, quan l’equip ja havia jugat tres partits de Lliga. “Els meus esforços no es traduïen en minuts i vaig marxar perquè necessito jugar i passar-m’ho bé”, diu.
Jordi Vinyals
Objectius que sí que va complir al Llevant, però, sobretot, al Qingdao xinès, amb un cos tècnic català capitanejat per Jordi Vinyals, extècnic del CE L’Hospitalet: “Em va transmetre una proposta atractiva, ofensiva, de possessió i bon tracte a la pilota amb què m’identifico”. La seva penúltima experiència havia estat tornar a compartir vestuari amb Sergio García al CF Montañesa. “El descens va ser molt dur. Espero que tornin aviat a Tercera”, desitja. “Tinc una edat i sé que la retirada s’apropa, però el cap encara em diu que conservo la il·lusió i l’energia”, confessa Verdú, a qui li falta un any per treure’s el títol d’entrenador. La seva màgia continuarà a les banquetes i amb Màgic Díaz al seu costat.
