El braçalet prohibit per la FIFA al Mundial de Qatar. Foto: One Love
“La repercussió d’un Mundial és enorme. Per exemple, l’impacte del nostre himne nacional, el Wilhelmus. Mai no havia viscut l’experiència d’escoltar-lo a l’estadi amb tanta gent i amb tanta passió”, explicava Johan Cruyff a la seva autobiografia sobre el Mundial d’Alemanya de 1974. Les noves tecnologies han multiplicat la importància i el ressò d’un campionat del món. Aquests dies es disputa a Qatar, que l’ha traslladat de l’estiu a l’hivern amb vots corruptes.
Qatar no defensa els drets humans, com ja va passar amb altres seus, l’Argentina de 1978, sota la dictadura de Jorge Rafael Videla, o la Itàlia de 1934, sotmesa a Benito Mussolini. Segons The Guardian, han mort 6.500 treballadors immigrants en la construcció dels estadis d’aquest Mundial, i l’organització les redueix a tres i a 37 més no relacionades amb el treball.
“Avui [pel passat 19 de novembre, un dia abans de l’inici del Mundial] em sento qatarí, àrab, africà, gai, discapacitat i treballador migrant”, va assegurar Gianni Infantino, president de la FIFA. “És un discurs que exemplifica la hipocresia de la FIFA i són declaracions per quedar bé amb les societats occidentals. També em va semblar oportunista que després el cap de premsa anunciés que era homosexual”, intervé Joan Miró (Barcelona, 1967), president de Panteres Grogues, entitat esportiva i cultural LGTBI+ sense ànim de lucre que el passat 3 de novembre va rebre el Premi Dona i Esport al club esportiu.
Els sacrificis
Abans del partit Alemanya-Japó, un àrbitre assistent va revisar el braçalet del capità Manuel Neuer. El porter havia optat per portar-ne un amb el missatge No Discrimination [No Discriminació], que promou la FIFA, i no amb el reclam One Love [Un Amor], que representa un suport simbòlic als drets de la comunitat LGTBI+ a Qatar. Si no hagués cedit, Neuer hauria rebut una targeta groga només començar el partit. “En principi, li haurien tret la vermella després perquè l’acció es manté”, assegura Miró, comprensiu amb els jugadors: “No podem oblidar que han sacrificat la seva vida personal i familiar per arribar a l’elit i entenc que no es vulguin arriscar a fer certes declaracions o accions que els puguin comportar problemes en la seva carrera”.
Per a l’entrevistat la campanya de la FIFA “no té cap mena de contingut ni coherència i no va més enllà de les paraules perquè han atorgat la festa més important del futbol a un país on no hi ha igualtat entre homes i dones i es vulneren els drets humans d’immigrants, el col·lectiu LGTBI+…”. Quin és el missatge que s’està donant? “Que qui té més diners disposa de més opcions d’organitzar un esdeveniment així que té un impacte social o econòmic infinit”, exposa el president de Panteres Grogues.
Miró valora que “almenys, per primer cop” s’hagi parlat en primer plana dels mitjans de comunicació d’arreu del món de la situació del col·lectiu LGTBI+ al món de l’esport i que, per tant, “hagi tingut l’efectiu contrari al desitjat per Qatar”. També celebra que fins a vuit seleccions hagin donat el seu suport al col·lectiu i que hagin fet altres accions per no ser sancionades.
“No hi ha cap jugador del Mundial que sigui gai o bisexual? És una pregunta retòrica. Fins que el futbol no sigui un entorn en què es puguin expressar amb total llibertat i el fet que el Mundial sigui a Qatar ja és un exemple que és així, serà molt difícil que un futbolista de primer nivell pugui fer el pas”, reflexiona.
“A Qatar hi viuen persones de la comunitat LGTBI+ i no ho tenen fàcil. Volem que deixin d’estar perseguides i un Mundial hauria estat una bona oportunitat de garantir i millorar les seves condicions de vida, però el govern qatarí no s’ha compromès a res ni la FIFA se n’ha preocupat”, tanca Miró.
