Jana Fernández aplaudint el públic. Fotos: FC Barcelona
De mirada inquieta i entremaliada, Jana Fernández (Sant Esteve Sesrovires, 2002) celebra la vida i somriu sovint amb els ulls. És una eterna observadora. “Intento agafar el millor de cada companya. Créixer amb futbolistes d’aquest nivell és molt més fàcil”, li explicava a Miki Soria, periodista del diari Sport, a finals de gener. Fernández no sospitava que el seu millor moment amb el primer equip, on havia passat de ser un complement a una peça important, s’aturaria de sobte. En un entrenament i amb una lesió greu, un trencament del lligament encreuat del genoll dret, que l’obligaria a perdre’s la resta del curs. S’havia fet mal sis dies abans de celebrar els seus 20 anys…
Ni les males notícies ni les pedres pel camí li canvien gaire la cara a la sesrovirenca, una addicta als reptes que sempre tracta de quedar-se amb el costat positiu de les coses. “Et preguntes per què, què podria haver fet per evitar-ho i intentes trobar explicacions. I la resposta és el futbol. M’ha tocat viure la cara alegre jugant molts minuts aquesta temporada i aixecant quatre títols [Lliga, Copa, Champions i Supercopa] en pocs mesos i, ara, em toca viure l’altra cara”, escrivia Fernández a les seves xarxes socials el 14 de febrer, dos dies després de lesionar-se. “L’operació ha sortit genial i ara toca recuperar-se i treballar per poder tornar de la millor manera possible”, celebrava el 22 de febrer.
Jana Fernández és una defensa total: juga i destaca com a lateral i central dreta i esquerra
Formada al FC Sant Esteve Sesrovires i al Barça, Fernández és una líder natural que accepta i necessita la responsabilitat. Desprèn confiança, entusiasme i un ofici impropi de la seva edat. És un talent fet realitat sense presses, amb la pausa i la humilitat necessàries per mantenir els peus a terra. Persistent i autocrítica, Fernández és una defensa total: pot jugar i destacar com a lateral i central esquerra i dreta. Segons David Menayo, del diari Marca, el passat estiu la jugadora va centrar-se “a potenciar el seu físic i millorar la sortida de la pilota per guanyar duels i ser més fiable i precisa a l’hora de treure-la jugada des de darrere”.
Objecte de desig de diferents clubs d’Europa, la sesrovirenca té molt clar quin el seu camí. “No és que hagi encertat o no quedant-me al Barça, és que mai m’he plantejat cap altra cosa que no sigui jugar en aquest equip”, li responia a Menayo abans de guanyar la Supercopa, l’únic títol que se li va resistir la temporada anterior, en què va disputar 20 partits. Va ser el seu primer curs en dinàmica del primer equip. Aquesta temporada en sumava ja 18 i dos gols.
Jana Fernández després de la seva operació. Foto: Twitter (@janafernandez_)
Des de la professionalització del primer equip femení, l’any 2015, Fernández és la tercera jugadora més jove a debutar amb les grans. Ho va fer substituint Andrea Pereira en el triomf per 7-0 contra el Madrid CFF el 9 de desembre de 2018, amb 16 anys, 9 mesos i 22 dies. Una xifra de precocitat que només superen Clàudia Pina (16 anys, 5 mesos i 2 dies) i Ornella Vignola (16 anys, 8 mesos i 19 dies).
Phil Collins
A finals de juny de 2020, Fernández va signar el seu primer contracte professional amb el Barça fins al 2023. Mai s’oblida del seu poble i de l’entitat en què va començar a jugar a futbol, el FC Sant Esteve Sesrovires, que abans de la final de la passada Champions va enviar-li un vídeo motivador amb fotos de la seva etapa al club i una frase, “amb la Jana a la final!”, pronunciada per persones, jugadors i jugadores vinculats al club. De fons, Son of Man, la banda sonora de Tarzan. “En el savi hi ha el poder. Amb el temps, tot arribarà. En la força hi ha el saber”, canta Phil Collins. I Fernández interpreta de meravella la lletra al camp. Segur que també ho farà mentre es recupera d’aquest contratemps que la farà encara més forta i més sàvia.
