Guillem Abelló

Foto: David Grau

“Per saber què necessita i li funciona a cada jugadora has de conèixer-les molt bé i ser intuïtiu, perquè el seu estat d’ànim és clau”, reconeix Guillem Abelló (Barcelona, 1988), entrenador del Joventut Badalona. És un estudiós del bàsquet empàtic que fora de les pistes continua sent formador: ensenya matemàtiques a Secundària.

Moltes vegades se’ns oblida que les jugadores són, sobretot, persones que, com a tal, dubten, pateixen…
Sempre ho tinc present. Parlo el que puc amb elles per saber com són i com estan. Només així tindré eines per posar-me en la seva pell. L’equip està molt unit, s’estima i connecta molt.

T’asseus al mig de l’autobús durant els viatges?
Ho faig al davant, per poder treballar, però sempre vaig una estona al final de l’autobús per xerrar o jugar a cartes amb les jugadores.

Potser és un dels pocs moments en què desconnectes del partit.
És possible. A l’anada sempre intento ampliar els vídeos que els ensenyarem, comentar i donar mil voltes a diferents detalls amb els meus ajudants… També tracto de tenir alguna estona per llegir o veure alguna sèrie que em permeti fer una pausa i arribar al partit més concentrat. A la tornada encara és més inevitable treballar: reviso com ha anat el matx, preparo el vídeo…

Algun tipus de llibre o sèrie en concret? O depèn del dia?
Si el partit no ha anat bé, solc triar sèries divertides. Plats bruts és magnífica després d’un resultat complicat.

“Estem treballant de valent per ser molt més regulars durant tot el partit”

Fora de casa Plats bruts et deu haver acompanyat, sobretot, després dels partits a Plasència i Càceres, contra el CP Miralvalle i el CB Al-Qázeres, i a Múrcia contra el CB Jairis.
Sí… Contra el Real Canoe sí que vam ser molt competitives [el passat cap de setmana van guanyar per 65-67 l’Iraurgi SB a la pròrroga i van perdre davant la Fundación Navarra Baloncesto Ardoi per 69-66]. Els dos primers desplaçaments, a Extremadura, van ser molt llargs i exigents.

La vostra millor versió és a casa, on heu guanyat tres equips potents, com el CD Tear, el CAB Estepona i el CD Zamarat.
Jugar a l’Olímpic és un impuls extra. El nostre públic ens cuida i ens ajuda moltíssim a ser més competitives.

A vegades teniu moments en què sembla que us quedeu en blanc.
És cert. Són instants amb una baixada massa pronunciada. Estem treballant de valent per ser molt més regulars durant tot el partit perquè no n’hi ha prou amb ser-ho 33 o 34 minuts.

Encara no heu pogut gaudir d’Starr Breedlove, una base elèctrica i anotadora.
És una jugadora que marca les diferències i que es va lesionar en un amistós contra el Basket Almeda. Afortunadament, ja fa unes quantes setmanes que podem comptar amb la Minata Keita, després que es recuperés d’una lesió. És una peça clau.

“Jugar a l’Olímpic és un impuls extra. El públic ens cuida i ens ajuda moltíssim”

Fa gairebé un mes vau fitxar la base Laura Piera. Feia temps que la idea era reforçar la posició?
No. A l’Starr cada dia li queda menys per tornar. La incorporació de la Laura Piera ha estat una oportunitat que hem volgut aprofitar per ser millor equip. Un encert perquè és una jugadora amb caràcter i una gran capacitat tècnica i tàctica que encaixa en el nostre estil de joc.

Per què vas començar a fer d’entrenador?
Em va marcar Toni Mayol, que em va dirigir quan era cadet al Bàsquet Safa Claror, el meu club de formació. Per la seva manera d’ensenyar i el seu bàsquet, em va fer veure que hi havia moltes coses que no sabia detectar ni entendre d’aquest esport. Em va generar moltes inquietuds i sempre li estaré agraït per haver-ho fet. Després em vaig trencar el genoll i la lesió em va obrir el camí a les banquetes.

Et va costar molt retirar-te?
Malgrat que ho vaig fer amb només 19 o 20 anys, no ho vaig dubtar. Estava convençut de la meva decisió. Ja entrenava més d’un equip i també era ajudant, papers que eren difícils que compaginar amb continuar jugant. Ja m’agradava més dirigir que saltar a la pista.

Un cop t’enganxes a la pissarra…
Ja no la deixes. Diria que hi ha dues claus: envoltar-te de persones bones que et plantegin reptes i dubtes, i ser ajudant per continuar creixent i aprendre molt d’una altra persona. Veure com afronta les situacions que es donen en un partit, com el treballa i planifica, a quines coses li dona importància i a quines no, els seus recursos tàctics i tècnics… T’ajuda a madurar moltíssim, ampliar la teva mirada i ser molt més observador.