Estela Cusiné, jugadora del CB Roser. Foto: Clàudia Vies
“Hauria preferit que fos una ruptura de lligaments creuats o de menisc per poder-me operar, però no he passat pel quiròfan… Em parlaven d’inflamació de greix de Hoffa, de la síndrome de la plica sinovial…”, recorda Estela Cusiné (Barcelona, 1997), jugadora del CB Roser.
En l’última ressonància li van veure una “condropatia rotuliana avançada, de grau 4”. “El que pot tenir una persona de 70 anys, per exemple”, amplia Cusiné. L’única solució que té perquè els seus genolls aguantin és fer una prevenció muscular i potenciar la musculatura. Al començament de la temporada va ser quan es va posar les piles. “Se’m va inflar l’altre genoll. Va ser un cop de realitat. Fins a la lesió, sempre havia estat molt activa, però després ja havia deixat de ser-ho tant”, confessa la jugadora.
Té condropatia rotuliana als dos genolls. “Només puc muscular, perquè tampoc vull que m’infiltrin”, explica. Està contenta perquè aquesta temporada està bé i nota que els genolls no li estan fallant. A banda, té molta sort amb el seu preparador físic: “El Javi sap què puc donar i em pot exigir. A vegades em preguntava quin tipus de dolor sentia i no li sabia descriure”.
Motivació
A diferència d’altres temporades, en aquesta la barcelonina va tenir molt clar que volia continuar jugant a bàsquet. “Vaig renovar pel CB Roser convençuda perquè aquest esport és una passió que em permet desconnectar de tot i compartir molts moments amb unes companyes que m’ajuden i a qui estimo molt”, reconeix. “Fa dos anys potser em costava anar a entrenar-me, i ara ho faig molt motivada. El bàsquet i l’equip m’omplen de vida”, amplia.
Graduada en doble titulació de fisioteràpia i de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), sempre ha estat una entusiasta de l’esport i de les relacions humanes. Sempre ha tingut mil inquietuds. De petita va ballar, feia dansa, hip-hop, tocava el piano… Va ser a 6è de Primària quan es va apuntar a bàsquet amb les seves amigues i la seva germana Èlia al col·legi Assumpció de Nostra Senyora. Després ja va fitxar pel CB Roser, d’on ja no s’ha mogut.
Quan va arribar al club era “molt dolenta” i, com que eren moltes nenes, l’entrenador les va dividir en dos equips. “Sempre li dic al Sergi Galceran que no sé què em va veure per posar-me a l’A, el millor”, explica, divertida. A poc a poc es va sentir més còmoda a la pista i la temporada en què més ha gaudit ha estat amb el júnior interterritorial. Ja feia temps que doblava en dos equips. Quan era sènior va arribar la lesió.
Després de la gran victòria per 76-35 contra el CB Igualada, a qui li va remuntar el basket average, i la derrota per 45-51 contra el líder invicte, el CB Grup Barna, el CB Roser no té cap marge d’error. Dissabte visiten el Draft Gramenet, “un desplaçament que sempre ens costa contra un rival que té un molt bon planter”. Cusiné s’hi deixarà l’ànima. Sap millor que ningú els girs que fa la vida.
