Enric Cervera FSA

Enric Cervera, entrenador del Bàsquet Femení Sant Adrià. Foto: D.E.

Enric Cervera (Premià de Mar, 1982) sembla una persona amb qui pots fer broma, que escolta i sempre exigeix des de l’empatia. El nou tècnic del Bàsquet Femení Sant Adrià assumeix amb naturalitat el repte de dirigir un equip que per motius econòmics ha renunciat a dos ascensos (Lliga Femenina i Lliga Femenina Challenge).

Hi ha una dada impressionant: fins a 10 jugadores júniors estan en dinàmica del primer equip.
Sí, en seran 10 quan torni Anna Costa, que s’està recuperant d’una lesió. De fet, el 84% del partit de Lliga Catalana del passat diumenge contra la UE Mataró el van jugar les júniors.

Què els vas dir després d’una derrota tan clara (53-92)?
Ara mateix la UE Mataró està per davant nostre, però crec que el resultat penalitza el nostre mal inici. Vam insistir que no perdéssim el nord. Necessitem temps per adaptar-nos als sistemes i conèixer-nos. A veure què passa quan s’hi sumin les sèniors, com ara Helena Miró, Judith Turrión o Núria Martínez.

Havies somiat a entrenar Núria Martínez?
Fins fa poc no. És una referent del bàsquet europeu que ho ha guanyat gairebé tot. Fa dos anys aixecava la segona Lliga Femenina de l’Uni Girona i ara la gaudirem al Marina Besòs. En aquest grup, més enllà del seu talent i lideratge a la pista, Núria Martínez té el rol de jugadora-educadora: sap explicar a les jugadores quines són les millors decisions. És conscient que el projecte està enfocat a les joves.

S’havia retirat el juliol de 2020.
Correcte. Núria Martínez va ser mare durant la pandèmia. Suposo que jugadores que viuen el bàsquet amb tanta intensitat poden tornar a les pistes si troben una opció que els enganxi. L’acord es va tancar de pressa.

Si el Bàsquet Femení Sant Adrià no hagués renunciat a pujar a la Lliga Challenge, s’hauria mantingut la base de l’equip?
Sens dubte. S’haurien quedat gairebé totes les de casa. Totes han anat a Lliga Femenina Challenge o Lliga Femenina, i estan més que preparades. Ni quan estàvem a Lliga Femenina vam tenir el suport suficient de les institucions públiques i necessitem més patrocinadors. El president, Pepe Aneas, i la junta s’hi deixen l’ànima per trobar els ajuts que ens mereixem.

“Com a entrenador intento sempre buscar l’equilibri entre formar i competir”

Només Irene Broncano continua al primer equip. Ja sabies que la resta marxava quan et van nomenar primer entrenador?
Així és. El passat 4 de juny, quan agafo oficialment l’equip, era conscient que havíem de construir-ne un de nou. Cal recordar que Irene Broncano és júnior. Ens donarà moltes alegries. Dani José va fer una gran feina amb ella i està preparada per fer un pas endavant i liderar el projecte.

Quina ha estat la clau perquè el Bàsquet Femení Sant Adrià hagi estat el planter de referència els darrers anys?
Més enllà de l’excel·lent treball, la gran virtut ha estat el joc coral i no potenciar mai una jugadora en concret. Els rivals no podien igualar la nostra rotació. Intento no establir lideratges a la pista. Els rols han de sorgir sols.

Les circumstàncies actuals fan encara més vital el vostre lema “lluitar gaudir i somiar”?
Hem d’aplicar-lo més que mai després d’un curs en què, per primer cop en els últims anys, cap equip infantil, cadet i júnior va arribar al campionat d’Espanya.

Quin primer impacte et va causar Helena López, icona del Bàsquet Femení Sant Adrià que ara juga al CB Bembibre?
“Potser és petita per ser escorta”, vaig pensar abans de començar el primer entrenament. Després em va meravellar perquè no és un 10 en res, però sí un 8 en tot. És un regal entrenar una jugadora així. Fa 1,66, un centímetre menys que Sílvia Domínguez, base del Perfumerías Avenida. Competir a l’elit amb aquestes alçades és increïble.

El llegat d’Helena López és…
Sense ella no s’entendria la història recent del Bàsquet Femení Sant Adrià. Amb Helena López comença el cicle guanyador amb el primer campionat d’Espanya l’any 2014. S’ha deixat la pell pel club i crec que era el moment perquè tornés a Lliga Femenina.

Diria que veus l’entrenador com un etern formador.
Exacte! Qui està a dalt de la piràmide d’un equip, sigui del tipus que sigui, ha d’intentar que la resta creixi. Ha de ser formador. Com a entrenador intento sempre buscar l’equilibri entre formar i competir. Puc fer un treball formatiu excel·lent, però si no guanyo serà difícil que continuï, oi?

WhatsAppEmailXFacebookTelegram