Jordi Garcia, entrenador del CB Roser, parla amb les seves jugadores al vestidor abans d’un partit. Foto: Clàudia Vies
“El que es diu al vestidor es queda al vestidor”, adverteix Serena Mirat, capitana del CB Roser. “Quan ja no hi és el cos tècnic i hem acabat l’entrenament o el partit, és la nostra Diverti-Zona. Si hem guanyat, l’espai es converteix en un festival de música. Després d’una derrota, hi ha molt silenci i frustració”, matisa.
“Fora de la pista el que fem més és riure i compartir bromes i bon rotllo. A tot arreu ens entenem molt bé”, amplia Mirat. “El vestidor és molt divertit. És el nostre moment de bogeria. La Serena balla molt de twerking, la Mar [Trabal] fa les seves típiques bromes, la Lu [Lucía Fernández] és sempre l’última que surt… Jo també ballo i aporto humor”, confessa Jana Serrano.
“M’uneixo sempre a la festa!”, intervé la pivot Marta Urbano, agraïda a un grup “molt humà i senzill amb qui tot és més fàcil”. La química es nota en el joc i l’empatia les fa més poderoses. “Vaig arribar a l’equip a principis d’any i sembla que hagi passat més temps perquè des del primer dia s’ofereixen a ajudar-te en el que necessitis”, exposa l’alera i alera pivot Joana Navarro.
“Diria que soc més jugadora pel que comporta formar part d’un equip que pel bàsquet en si. Quan altres clubs m’han preguntat si hi volia anar, els he dit que no perquè per a mi l’important són les jugadores i en aquest cas també són amigues…”, enraona, orgullosa, l’alera Mar Trabal.
“El grup és molt humà i competitiu. Quan s’acabi el bàsquet, ens quedaran, sobretot, les persones”, intervé Jordi Garcia, l’entrenador. Mai ha estat un tècnic de parlar individualment amb cada jugadora si no ho veu necessari. “Això sí, sempre estic disponible si volen compartir qualsevol cosa amb mi”, amplia el barceloní.
Els estats d’ànim
Compartir i ajudar-se són dos dels verbs que millor conjuga el CB Roser. “Som qui som per les persones que ens envolten. Algunes ens acompanyen un temps i en un equip sempre n’hi ha que ho faran sempre. Som un grup que s’abraça i es cuida molt”, intervé la base Berta Sellarès, que ressalta “la importància” dels estats d’ànim en l’esport i en la vida.
L’alera Laura Rovira té la capacitat de canviar o multiplicar les emocions del grup: “Almenys ho intento, perquè soc força pallassa. Durant els entrenaments i partits em costa molt riure, perquè soc molt exigent”. És al vestidor quan es deixa anar: “Faig bromes i, sobretot, sempre soc sincera. Fujo de les mentides i et diré el que penso amb un somriure, i sempre, és clar, de bon rotllo”.
“És un grup que t’atrapa i a qui estimaràs sempre”, destaca Clàudia Vies, la delegada del conjunt del Fort Pienc. Entre altres coses, s’encarrega de fer l’estadística del partit. No és l’oficial. És la que fan servir l’entrenador i el seu ajudant, Guillem Cuadern. “Segur que se m’escapen detalls, sobretot quan hi ha moltes accions seguides. La prioritat és controlar les faltes personals”, reconeix.
Vies somia a fer les últimes estadístiques de la temporada aquest dissabte a l’Estació del Nord contra el SESE. La victòria del CB Roser asseguraria la seva presència a Copa Catalunya un any més. La derrota local i el triomf del CB La Salle Reus, amb qui té perdut el basket average, contra el CN Terrassa, que només ha guanyat tres partits en tot el curs, faria que l’equip hagués de jugar una eliminatòria de permanència. “Ens queda l’últim assalt a l’Estació. Som-hi!”, tanca, enèrgica, Sellarès.
