Aleix Espargaró durant un moment del GP d’Aragó del passat cap de setmana. Foto: MotoGP
Quan l’observes parlant i comunicant, tard o d’hora, independentment de quin sigui el seu discurs, acabes somrient. Expressiu, rialler i autocrític, Aleix Espargaró (Granollers, 1989) és un cant a l’autoestima. “La veritat és que soc una persona molt optimista, i somiar és gratis. La temporada és impressionant perquè estic gaudint moltíssim pilotant, que és el que més m’agrada, i els resultats, a sobre, ens acompanyen”, li confessa el granollerí a Uri Puigdemont i Germán Garcia Casanova en una conversa per a Motorsport.com España.
Espargaró viu el millor curs de la seva carrera a MotoGP, la màxima categoria: és tercer del Mundial a 17 punts del líder, Fabio Quartararo, i a 7 del segon, Francesco Bagnaia, i n’hi treu 31 a Enea Bastianini, quart classificat. No només va molt de pressa, sinó que frueix com mai sense oblidar-se d’una frase que té com a capçalera: “Al final, per bo que sigui l’indi, sense fletxa, en aquest esport, no vas molt lluny”. Es refereix al fet que les peces han d’encaixar, hi ha d’haver harmonia i sintonia, “has de sentir-te part de la moto”.
“La temporada és impressionant perquè estic gaudint moltíssim pilotant”
Malgrat que defensa que sempre ha estat necessària una màquina bona, adverteix que hi va haver “altres èpoques” en què “una moto potser no tan bona” podia guanyar “igualment” perquè la pilotaven esportistes “extraordinaris”. En menciona tres: Marc Márquez, Valentino Rossi i Casey Stoner.
“Ara hi ha una igualtat brutal i detalls com l’harmonia al box, la confiança amb els tècnics, amb cada peça de la moto o amb tu mateix poden ser decisius. Entre el vuitè o el novè i fer podi o guanyar no hi ha tantíssima diferència”, enraona Espargaró, que diumenge passat a Alcañiz (GP d’Aragó) va sumar una brillant tercera plaça. El seu sisè podi del curs (un triomf a l’Argentina i cinc tercers llocs). Cap altre pilot del campionat ha puntuat en totes les proves com ha fet Espargaró. Quartararo, per exemple, va abandonar als Països Baixos i a l’última cursa. Cap rival, però, té més empenta que Bagnaia, capaç de guanyar quatre de les darreres cinc proves i retallar-li fins a 81 punts al líder.
Cap altre pilot de MotoGP ha puntuat en totes les curses del curs com ho ha fet Espargaró
El botí d’Espargaró podria ser fins i tot més gran si, com reconeix, no hagués comès “aquell error” a la FP4 al circuit de Silverstone (Anglaterra). “Abans de fer-me mal [amb una caiguda molt aparatosa] creia que tenia prou velocitat per guanyar una prova que vaig competir molt malament i, així i tot, només vaig entrar a quatre segons del vencedor. També podria haver guanyat la cita anterior, a Assen, als Països Baixos [va tenir un xoc amb Quartararo]”, valora.
Trobar l’equilibri
Reconeix que cada persona ha de trobar el seu equilibri i que a ell li ha costat molt fer-ho. “He patit molt en els últims anys amb l’Aprilia i la veritat és que trobar aquesta estabilitat no és fàcil”, reflexiona el granollerí, un pilot atípic i tan familiar que té als seus, la seva dona, Laura Montero, i els seus fills, Max i Mía, al box i a l’hospitality. Li agraeix “molt” a Massimo Rivola, CEO d’Aprilia Racing, que li ho permeti.
Pau i tranquil·litat
“Al final [tenir a prop la família] em dona una espècie de pau, tranquil·litat i estabilitat, i molts cops, quan no m’acaba de sortir bé alguna cosa, et fa veure quines són les prioritats. I quan les coses funcionen, com després d’un podi, fa que no li donis tanta importància”, afegeix Espargaró, que a finals de maig va renovar amb l’equip fins a l’any 2024. Un dels seus motius va ser la relació humana que té amb Aprilia. Li permeten ser ell en tot moment.
El granollerí té a la seva família, la seva dona
i els fills, al box i a l’hospitality d’Aprilia
Somia a poder agrair aquesta complicitat coronant-se campió del Mundial. Els circuits de Motegi (Japó, aquest cap de setmana), Chang (Tailàndia), Phillip Island (Austràlia), Sepang (Malàisia) i Ricardo Tormo (València) dictaran sentència. “Estic convençut que aquest campionat es decidirà l’últim dia i a última hora. A pista serà divertit…”, pronostica, ambiciós, Espargaró.
