David Haro

David Haro, base del CB Roser. Foto cedida

Malgrat que fa temps que David Haro (Barcelona, 1988) no entra a Twitter, té molt present la frase del seu perfil a la xarxa social: “No envegis el meu progrés si no coneixes el meu sacrifici”. “Qui et diu que has tingut sort desconeix el teu esforç”, amplia el nou base del CB Roser.

Viatja al passat. Per un moment torna a tenir 17 anys. “Quan ets jove, vols menjar-te el món i creus que tot ho fas bé, i a vegades no escoltes”, enraona. És una època, segons descriu, per formular moltes preguntes i aprendre dels veterans, “persones que han fallat més que tu”, d’aprofitar al màxim els entrenaments i acumular moltes pràctiques en solitari. També de saber triar els plans amb les amistats i esprémer l’estiu per millorar com a jugador.

El seu somni era ser professional i invertia moltes hores per aconseguir-ho. “Creia que tenia les qualitats necessàries, però em va faltar un padrí que em guiés i promocionés, i la mentalitat d’ara”, reconeix el barceloní, que va complir l’objectiu de viure del seu esport durant un temps. A les Illes Canàries i a la Lliga EBA, primer al CD Baloncesto Tacoronte, de Tenerife, i després al CB Aridane, de la Palma. Ho hauria pogut fer a LEB Plata amb el CB Guadalajara, però va començar amb “molt mal peu amb els entrenadors i la directiva, l’equip es va dissoldre i no ens van pagar”.

Un cop moral

Va ser un cop moral dur. Sort que no tenia una família a mantenir i va poder tornar temporalment amb els seus pares. Haro va pensar amb el “cap fred”: amb el bàsquet podria guanyar-se la vida només uns anys. Per això va optar per jugar a EBA amb el CB Cornellà i començar a treballar.

No es penedeix d’aquella decisió. Tampoc d’haver-se retirat el 2019, després d’un gran curs amb el Club Bàsquet Sitges, a Copa Catalunya. “Necessitava un parèntesi per veure si volia continuar jugant a un bon nivell o fer-ho més tranquil”, confessa. Després va venir la pandèmia. “L’any passat vaig estar amb el CB Prat de Primera Catalana, però per la covid-19 vam decidir no disputar la competició. El passat maig vaig fitxar pel CB Llívia per disputar els últims partits de Tercera Catalana, ja que estava vivint allà i tinc bones amistats al club”, amplia Haro.

A poc a poc està recuperant sensacions en una Lliga EBA de gran nivell i un CB Roser inesgotable. “Al principi vaig patir una miqueta perquè als 33 anys les molèsties duren més que als 18”, resol, divertit, el base barceloní. “La intensitat és la senya d’identitat del grup, molt competitiu, autèntic i amb molta química. Aquí els joves escolten molt bé”, celebra.

“He fet moltes coses al bàsquet i ara vull competir, guanyar, ajudar l’equip a la pista i a la banqueta”, conclou, directe, abans d’anotar 12 punts en la derrota per 76-58 contra el CB Valls el passat diumenge. Dissabte l’equip rebrà la UE Barberà.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram