El destí de Núria Marquès

Si Núria Marquès (Castellví de Rosanes, 1999) fos poetessa, l’aigua seria un element vital en el seu poemari. “És el medi que domino i on em sento lliure i tranquil·la, capaç de tot. M’aporta una energia extra i, alhora, em relaxa. Per a mi l’aigua és imaginació. És part de mi. Hi tinc un vincle tan intern que necessito tenir ben a prop el mar o la piscina. Quan em retiri, segur que continuaré nedant”, confessa la nedadora del CN Sant Feliu, que té quatre medalles als Jocs Paralímpics i estudia tercer de Fisioteràpia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Compta els dies que falten per al pròxim Mundial, programat, en un primer moment, per al setembre de 2021 i que la pandèmia va obligar a ajornar perquè no coincidís amb els Jocs de Tòquio. Finalment, es disputarà entre el 12 i 18 de juny a Funchal, la capital de l’arxipèlag portuguès de Madeira. Un destí que li porta molt bons records a Marquès, brillant en els dos Europeus que hi ha disputat (un or, tres plates i dos bronzes el 2021, i dos ors, tres plates i dos bronzes el 2016). El botí és espectacular: 13 medalles.

A la castellvinenca li agrada competir i compartir. “Et soc molt sincera, els millors records, els més macos, són de campionats en què he tingut a prop la meva gent, la família, les amistats… Veure’ls gaudir fa que el moment encara sigui més màgic. Em contagien la seva energia. Quan veig vídeos de ma mare venint-me a felicitar als Jocs de Río… Ostres, se’m posa la pell de gallina…”, explica, emocionada. Perquè per a Marquès la natació s’ha convertit en un esport col·lectiu.

“Els millors records són de campionats en què he tingut a prop la família i les amistats”

Expressiva i molt emocional, Marquès està enamorada de la música i tria les cançons en funció del seu estat d’ànim. “Mon pare sempre m’ha dit que quan estic contenta, em poso música, que m’ajuda a exterioritzar molt la felicitat. De petita, quan em portava amunt i avall als entrenaments, connectava la ràdio i cantava les cançons que m’agradaven”, recorda. Abans de competir, en sol triar alguna que l’activi i la motivi.

Amb els anys, fruit de l’experiència, ha après a mantenir la constància i la il·lusió, vitals perquè cada dia es converteixi en un repte per continuar creixent dins i fora de la piscina. També sap que hi ha moltes coses que no pot controlar, com l’actuació de les rivals. “L’únic que tens a les teves mans és fer el millor paper que puguis. Si ho dono tot i em veig bé, ja estic més que satisfeta. I em refereixo als entrenaments, no només a les proves i campionats. L’objectiu és millorar, millorar i millorar durant tota la temporada”, enraona Marquès.

Somriu encara més quan parla de Castellví de Rosanes, “un poble molt petit i, alhora, molt gran”. “Sempre m’hi he sentit molt estimada i quan he tornat dels campionats, m’han transmès el seu respecte, suport i afecte”, afegeix. Segur que es tornarà a repetir després del Mundial de Funchal, amb qui també manté una relació molt especial. És el seu pròxim destí.