El crit de Kautar Azdaou

“A la selecció del Marroc no coneixia ningú i la primera convocatòria, fa gairebé cinc mesos, va ser dura perquè no estava acostumada a fer dues sessions diàries d’entrenament. Els va sorprendre que treballés en una altra cosa que no fos el futbol sala, perquè allà sí que cobren per competir”, confessa Kautar Azdaou (Badalona, 1995), ala del CFS Eixample. Té la nacionalitat marroquina en l’àmbit de l’esport, ja que entre Espanya i el Marroc no hi ha cap acord per a la doble nacionalitat. Els seus germans i els pares van néixer a Tànger i Larache.

El pròxim 18 de desembre hi haurà la convocatòria del Marroc per a la Copa Aràbia, de moment sense dates ni seu confirmades. Segur que serà després del Mundial de futbol de Qatar, que finalitza el mateix dia 18. “El futbol sala està en una etapa de creixement i cal fer-hi una inversió inicial que encara ningú assumeix”, lamenta.

Com a educadora auxiliar en l’Associació Casal dels Infants, a Badalona, treballa amb persones amb risc d’exclusió social al barri de Sant Roc, on l’índex de fracàs escolar és molt alt. Amb altres tres entitats badalonines han creat la Lliga fair play, que promou el respecte pel teu equip, pels i les rivals i pel col·lectiu arbitral. Cada equip es puntua i valora l’equip rival, i els educadors i educadores puntuen els dos grups, i la nota final és la mitjana. “Hi aprenen valors i a la nostra associació vinculem la participació a la Lliga a l’assistència escolar”, destaca.

Zona de confort

L’entrevistada es va formar a l’Industrias Santa Coloma. S’hi sentia a casa. Era la seva zona de confort i “mai m’atrevia a marxar per por i perquè hi tenia un paper important”. Azdaou també creia que el sènior femení creixeria més, perquè tenia com a referència el masculí, el degà. “Però ens vam quedar estancades a Divisió d’Honor catalana i vaig decidir anar al CFS Eixample”, recorda.

No li va costar gaire adaptar-se al conjunt eixamplenc, amb Cinto Garcia com a director d’orquestra i un bloc sòlid i generós. Després va marxar a l’AECS l’Hospitalet, “on les expectatives eren molt altes al principi perquè comptàvem amb un molt bon equip, però perdíem molts partits i la majoria als últims minuts”. És, amb diferència, el curs més frustrant de la seva carrera. La temporada es va cancel·lar per la pandèmia.

Després d’una nova estada al CFS Eixample, l’entrevistada va jugar l’any passat al CD La Concòrdia, que aquest curs no ha pogut treure el primer equip femení per les baixes que ha patit. “Me’n vaig anar el 7 de juliol i el maig ja els vaig dir que no tenia clar si continuaria o no i que necessitava temps per decidir-ho. Ens entrenàvem només 5 o 6 jugadores i no sabia en quines condicions podríem competir. A més, el curs ens va desgastar molt mentalment, amb moltes baixes i lesions, i per la manera com vam perdre molts partits”, se sincera.

Ara viu la seva tercera etapa al CSF Eixample i la primera amb Tati Torres: “Ens fa pensar i trencar-nos molt el cap, i m’agrada, i també em genera molta frustració perquè a vegades soc molt impulsiva a la pista i ho he de treballar”. “Crec que a vegades la Tati em porta al límit per veure com reacciono i que ho faci m’ajuda”, completa.

Desconnectar ajudarà Azdaou a saber gestionar i canalitzar millor les seves emocions, i el pàdel o l’escalada, que va descobrir el passat estiu gràcies a unes amistats, són dues grans opcions per aconseguir-ho. “L’escalada t’exigeix tanta concentració que et fa evadir de tot”, tanca, satisfeta