Daniel Fernández

Daniel Fernández, a punt de fer un llançament. Foto: Barcino

A vegades el discurs de Daniel Fernández (Veneçuela, 1981) sembla de pel·lícula de superherois, però és fidel a la realitat: el beisbol és èpic. “Com a llançador [pitcher] m’enfronto contínuament a tots els batedors. És una lluita psicològica en què alguns es posen nerviosos si els mires, altres són impassibles…”, explica el llançador del Club Beisbol i Softbol Barcino, del barri del Poble-sec.

És un esport ple de matisos on guanya l’equip que menys s’equivoca. “Un batedor que ho hagi fallat tot pot fer un home run i convertir-se en l’heroi”, afegeix Fernández, que s’emociona recordant el passat 3 d’octubre, quan el CBS Barcino es va proclamar campió de la Lliga Nacional de Beisbol de Primera Divisió, a València. A la final el conjunt barceloní va superar per 8-3 els Tiburones de Màlaga. Fernández va ser nomenat millor llançador i el seu company Jonathan Villegas, MVP.

El títol dona dret al CBS Barcino a competir el 2022 a la Divisió d’Honor, la màxima categoria. De moment, però, no disposa dels recursos per fer-ho. “Els jugadors paguem una quota per finançar els costos dels àrbitres, les pilotes…”, adverteix. Un esforç insuficient per a jugar a l’elit, on les despeses es multipliquen: són dos partits i no un per cap de setmana, més desplaçaments i molt més lluny…

“Com a llançador m’enfronto a tots els batedors. És una lluita psicològica constant”

Fernández desitja en veu alta l’ajut de les institucions. “A les empreses o negocis que apostin per nosaltres els representarà un equip amb molta garra que mai es rendeix i que ha guanyat clubs amb molts més recursos”, promet el llançador. Qui els ajudi estarà vinculat a una entitat que el pròxim 23 de novembre complirà 8 anys i que va formar el seu sènior A masculí el 2015.

Un amic va comentar al veneçolà que al CBS Barcino estaven muntant un equip nou i s’hi va apropar. A l’entrenament va coincidir amb molts jugadors que, com ell, feia temps que no competien. Fernández ho havia deixat dos anys enrere, després del seu pas pel Sant Boi, de Divisió d’Honor.

El creixement

“És una barbaritat com hem crescut com a club i com a equip”, destaca, orgullós, Fernández, que menciona, entre altres mèrits, els tres subcampionats i un campionat de Catalunya. “Ens mereixem competir a Divisió d’Honor i amb el camp de Beisbol Pérez de Rozas –a Montjuïc– ple”, conclou, reivindicatiu. És el seu crit d’ajuda.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram