Els capitans Patrick Chico, Llur, Dani Amante i Riqui López. Foto: CE Júpiter
Fa 15 anys Barcelona va perdre a qui potser va ser el seu millor cronista, Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007). Un home que sempre et preguntava si eres feliç o no, buscava que creixessis com a professional, però, sobretot, pretenia que cultivessis la passió i la curiositat universal i fossis la millor persona possible. Almenys, en el meu cas, em va donar una injecció de confiança que mai vaig poder agrair-li perquè, després de tenir-lo com a mestre a Periodisme, no el vaig tornar a veure.
Rememoro el seu llegat i els seus gestos, com quan deixava reposar el colze a la barbeta mentre enraonava i enumerava idees i reflexions, veient el documental Per Júpiter: club de futbol del barri de Poble Nou i la seva vinculació amb l’anarquisme i el moviment obrer, de TV3 i disponible al canal de Youtube de Catalunya CGT. Com sempre, Huertas Claveria, que tenia una gran capacitat per descriure sentiments complicats, va saber triar les paraules adequades: “Cada barriada de Barcelona ha tingut un equip que s’ha identificat una mica amb el barri. I encara ara, tot i que com la gent ja sap el camp del Júpiter no és al Poblenou, molta gent el sent seu. El seu equip és el Júpiter. Al voltant del camp hi havia moltes, però moltes xemeneies, eh”.
Un espai molt solitari
“Els afores del Poblenou eren un espai molt solitari. Hi havia fàbriques, [l’antic] camp de futbol [ubicat entre la cruïlla de carrers Pujades i Llull, l’actual és a la Verneda] i alguns passatges que es van fer als anys 20 i poca cosa més”, afegia.
“En aquells temps un barri obrer a Barcelona era anarquista”, exposava. I al Poblenou, per exemple, es va establir un dels seus grans representants, Buenaventura Durruti. El barri es va convertir en el centre neuràlgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En el seu moment, el cop d’estat del general Primo de Rivera va colpejar directament el CE Júpiter, que es va veure obligat a canviar l’escut, que el nou règim titllava d’ofensiu perquè contenia la senyera i l’estrella. Anys més tard, Franco va ordenar que li canviessin el nom (el nou va ser CD Hércules) i va voler, tot i que no ho va aconseguir, que fos el filial de l’RCD Espanyol.
Pistoles amagades
Amb l’excusa dels desplaçaments de l’equip a altres camps, part de l’afició va traslladar-hi armes. “Les pilotes antigues no estaven tancades hermèticament com ara, sinó que tenien cordons com unes sabatilles. Els anarquistes les deslligaven, treien la cambra d’aire i hi col·locaven la pistola desmuntada”, li explica l’historiador Agustí Guillamón a VICE Sports.
La Verneda
Ara, des de l’any 1948, el CE Júpiter juga de la Verneda, al carrer Agricultura del barri de Sant Martí de Provençals, però no oblida els seus orígens, i com deia Huertas Claveria, és part del cor de molta gent del Poblenou.
