Silvia Domínguez

Domínguez (tercera per l’esquerra) ja és al Japó. Foto: FEB

Ara sí. Divendres, després d’una llarga espera, amb ajornament inclòs, arrenquen els Jocs Olímpics de Tòquio, els més atípics que els esportistes i el món hauran vist mai. Sense públic a les graderies i amb controls interminables per als competidors, els equips i la premsa desplaçada (i no obstant això, ja s’han detectat casos positius), la cita olímpica reclama el protagonisme fins al diumenge 8 d’agost. La representació catalana i espanyola torna a ser nombrosa i, d’aquesta llista d’atletes, que es compten per centenars, n’hi ha tres del Barcelonès Nord: la nedadora badalonina Mireia Belmonte (que serà una de les bandereres de la delegació espanyola en la cerimònia inaugural), la jugadora de bàsquet montgatina Silvia Domínguez i el marxador Jesús García Bragado, estretament vinculat a Sant Adrià.

Belmonte, de 30 anys, afronta la seva quarta participació en uns Jocs, possiblement la seva darrera en condicions de penjar-se un metall. Tot i això, la nedadora fa anys que conviu amb dolor, a l’espatlla, molèsties que li han fet renunciar a algunes de les proves els últims anys. De fet, el seu calendari no serà tan exigent com el de fa cinc anys a Rio: la de Badalona competirà en proves de fons i en els 400 estils.

L’única dels tres esportistes que practica una disciplina col·lectiva és Domínguez, que des de diumenge passat ja és a Tòquio amb tot l’equip de bàsquet, que dirigeix Lucas Mondelo. Després de la decepció de l’Europeu (per primer cop en molts anys el combinat estatal va quedar fora de la lluita per les medalles), la intenció és fer un bon paper al Japó. La de Montgat, que ara té 34 anys (en tindria 37 en la pròxima cita olímpica, a París) és conscient que aquests podrien ser els seus darrers Jocs, i en un moment de maduresa personal i professional òptim lluitarà per tornar a pujar a un podi, com ja va fer fa cinc anys a Rio, penjant-se una plata.

Per últim, Bragado és l’únic dels tres per a qui Tòquio serà la darrera estació de la seva carrera esportiva. Amb 51 anys i tres dècades a l’elit de la marxa, el seu camí va començar a Barcelona 92 i va tenir dos moments en els quals va fregar la glòria olímpica: la cinquena posició a Atenes 2004 i la quarta plaça a Pequín, quatre anys després, sempre en la seva distància de 50 quilòmetres marxa. Tots els seus esforços se centren a preparar la prova, que es disputarà a partir de dos quarts d’11 de la nit del dijous 5 d’agost per a nosaltres, quan ja serà divendres 6 d’agost per a ell. Després de Tòquio l’espera un futur professional dedicat a la podologia i a Lleida, tot i que no descarta tornar a la política, ja que va ser regidor del PP a Sant Adrià anys enrere.